He d'escollir 3 bones pràctiques d'una llista que ens han ofert, descriure les que més m'agraden i argumentar perquè. He escollit les següents:
PODER ANAR A BEURE AIGUA:
Aquesta fantàstica experiència, nascuda de l'escolta atenta, del fet de compartir dubtes entre professionals i de la reflexió, és rica perquè conté moltes vassants, totes elles plenes de beneficis:
- Del plàstic al vidre: Passar a emprar material real i confiar en les possibilitat i les capacitats de l'infant.
- Del passiu a l'actiu: donar importància a l'activitat i al poder de decisió de l'infant sobre ell mateix, les seves necessitats i allò que l'envolta. Retornar-li el dret de ser el protagonista del seu propi creixement
- D'innocent a autònom: Permetre'l decidir quan té set i quan no, sense que hagi de dependre de la voluntat de l'adult.
- De la necessitat al plaer: No només veure aigua quan es té set, també pot ser un moment de plaer, per exemple acostar-te a aquest racó per a compartir una conversa amb un igual; també pot ser un moment de companyerisme, per exemple donar de veure algú que en un moment determinat no pot anar a cercar l'aigua però té sed,...També hi ha del plaer i l'èxit de veure's autònom, l'autosatisfacció.
No és fàcil prendre la decisió de canviar el plàstic al vidre, no ho és a casa i encara menys a les escoles. Aquesta mestra ha sabut confiar en els infants, ha sabut donar-los autonomia i sobretot i el més important, des de el meu punt de vista, és que a través d'aquesta bona pràctica, està educant amb respecte, ja que posar a l'abast allò que l'infant necessita és respectar-lo, no obligar-lo a dependre d'un altre és respectar-lo, ja ens diu ella que els infants més tímids no gossaven ni demanar aigua!
Per aquesta sensibilitat que ha tingut la mestra cap als infants, l'he escullit com a primera bona pràctica.
A més, a l'escoleta on faig pràctiques, les educadores fan un curs amb el CEP, a on entre altres coses reflexionen sobre el moment de dinar, i una de les qüestions més contradictòries és el fet d'emprar vidre o plàstic a l'hora de dinar, i m'ha recordat molt a aquesta pràctica.
La meva opinió és que cal creure en els infants i les seves capacitats.
JUGUEM AMB MAGRANES:
A aquesta escola han aprofitat el màxim els fruits de tardor!!
A moltes a totes, diria que la majoria, aprofiten la tardor per a recollir fulles seques, per a fer una panera amb fruites típiques de tardor, … Però després poques són les escoles que van més enllà o experimenten amb elles.
A l'Escola Bressol Municipal “La Cuca Fera” de Tona (Osona), han anat més enllà. Ens expliquen que després de manipular-les, transportar-les, etc., van decidir obrir-les per mirar què hi havia dins. Tot i els dubtes dels infants, que en un principi sembla ser que no sabien com intervenir, finalment quan es posaren “mans a la obra” van fer una experimentació fantàstica.
Van tocar, tastar, xafar, pintar amb el suc, olorar, esclatar i així també van poder sentir el renou dels grans,..., és a dir, van experimentar a través de tots i cada un dels sentits.
I tot i lo anterior ser fantàstic, la cosa no va acabar aquí, la part que m'ha fet decidir finalment per comentar aquesta experiència, ha sigut quan he vist que la mestra no li ha importat que els grans de magranes caiguessin al terra i a més, que els infants les trepitgessin, diu la mestra: “Les aixafem i fem petjades!! Mireu quin camí tan vermell !! “. És fantàstic, aquesta mestra no ha posat els límits, que massa sovint com a adults, imposem als nostres infants, sense entendre que ells necessiten anar més enllà.
Diria que aquesta mestra comparteix la visió dels infants d'en Malaguuzzi i enten els seus 100 llenguatges.
ELS INFANTS ENS FAN DEMANDES: INICIATIVES ESPONTÀNIES (EL JARDÍ DE L’ESCOLETA)
És tot un seguit de fotografies acompanyades d'una frase reflexiva, que fa referència al que podem veure a la fotografia, ja sigui directament o entre línies.
Són instantànies que parlen per elles mateixes, a on l'activitat de l'infant i la seva iniciativa, sempre espontània, són els grans protagonistes. Els infants escullen de tot, menys els materials de plàstic que l'escola ofereix. S'alien amb la natura i els materials no estructurats que l'entorn posa al seu abast.
Vull destacar d'entre totes, dues fotografies:
 |
| Es transformen i transformen els objectes |
El banc, com tants d'altres d'objectes que en mans dels infants canvien de funció i de signifucat, ja no és un element per sentar-se, és un espai per relacionar-se, per intercanviar, per emocionar-se. De fet pot ser qualsevol cosa que un infant vulgui.
 |
| Es treuen les sabates. Plaer, coneixements, sensacions... Els hi deixem fer? Com? |
La llibertat i el gust de treure's les sabates, de tocar el terra amb els peus nus, de notar la terra fina o les pedretes que fan pessigolles, poder sentir la fredor de la terra que no està banyada pel sol, o sentir l'escalfor de la terra que fa hores que el sol l'acarona.
Quantes escoles donen aquest plaer als infants?
Quants adults hi ha que no volen experimentar les sensacions de caminar descalços?
