Tot
i que analitzar les pràctiques a la meitat del període, és una
proposta que és fa des de l'assignatura en qüestió, trobo que, no
pot haver millor moment en el meu cas, ja que, després de Pasqua he
començat les pràctiques a una altre aula, amb tutora i infants
diferents, per tant inevitablement canviaran moltes coses. Així que
trobo que és un moment idoni per fer una mirada retrospectiva, abans
de seguir avançant.
L'acolliment
que vaig rebre el primer dia, a on tot va fluir de forma natural i
que ja vaig relatar al meu primer dossier en aquest bloc, ha seguit
de la mateixa manera durant les setmanes posteriors.
He
de dir que ha sigut gràcies a aquesta acollida de la tutora que va
anar seguida de l'acollida dels infants i de les seves famílies,
també de la directora i de la resta del personal docent i no docent,
que m'he sentit i em sento, com una més en aquesta escola.
Durant
les pràctiques he passat molt bons moments i tots ells, han estat
envoltats dels infants, de fet, a part d'algun claustre, la resta de
moments sempre he estat amb infants. En aquest sentit puc dir que
creia que les docents tenien més moments de planificació, reflexió
i de preparació de noves maneres d'enriquir als infants, però me
adonat, que no sé si és pel moment social, econòmic i polític que
estem passant, o perquè les coses estan organitzades d'aquesta
manera, que he trobat que no hi ha tots els moments que crec que són
necessaris per fer tota la tasca docent sense infants.
Durant
tot aquest temps hi ha hagut molts moments imprevisibles,
principalment per causa de diferents baixes simultànies de personal
a l'escoleta, i això ha fet que pogués emprar una de les meves
millors eines, la improvització. Per a mi improvitzar no suposa un
desgavell, més aviat al contrari, em motiva a cercar noves maneres
de fer amb allò que es tingui a l'abast, és una sensació amb la
qual em trobo còmode.
Per
altre banda, m'he pogut empapar de la calma de la meva tutora, na
Joana. És una persona tranquil·la, que anteposa el benestar i la
llibertat d'elecció dels infants davant d'una agenda repleta
d'activitats amb horaris tancats. És una persona que davant els
moments estressants s'inventa cançons, posa carotes i s'imposa,
suament i amb un somriure, a complir les normes bàsiques de
convivència entre els infants a l'escoleta.
M'ha
agradat compartir els tallers i les activitats fora de l'espai de
l'aula, com per exemple el taller de Llenguatge, que m'ha cridat molt
l'atenció perquè a la universitat mai havíem parlat d'aquest tipus
d'activitat i no sabia de què es tractava.
Els
infants bufen pilotes, molinets de vent, xiulen, senten renous
d'animals, les reprodueixen, fan carotes davant el mirall, ... i
l'estrella del taller: fer bombolles de sabó, els hi encanta!. Tot
plegat, per fer madurar els músculs de la parla, l'aparell
respiratori també i altres objectius més encaminats en la bona
expressió a nivell social.
També
m'ha encantat la Pràctica Psicomotriu Educativa que fan a
l'escoleta, basada en els principis de
la pràctica psicomotriu de BERNARD AUCOUTURIER, que té com objectiu
ajudar als nens i nenes a viure, expressar i elaborar la totalitat
corporal.
He
pogut assistir a totes les sessions que s'han fet amb el grup
d'infants i fins i tot, a les darreres sessions, la psicomotricista
m'ha convidat a intervenir.
Veure'ls
expressar les seves emocions a través del moviment del cos, dels
materials, de les relacions amb els altres,... ha sigut molt
enriquidor i a més ho he pogut relacionar amb l'assignatura de
Psicomotricitat de l'any passat.
Un
altre taller que no havia vist mai i que m'ha deixat bocabadada de el
que són capaços de fer els petitxel·los, ha sigut el taller de
Construccions. En aquest taller és fa al mateix espai a on és fa la
Pràctica Psicomotriu, es disposen un tou de triquets de llenya,
agrupats per mida i forma dins cada capsa. En aquest taller es
treballen un tou de capacitats, la coordinació oculo-manual per a
manejar els triquets, a través de la manipulació dels triquets
enriqueixen les seves capacitats comunicatives i expressives,
experimenten amb les relacions geomètriques, les propietats dels
objectes, les seves possibilitats, els equilibris, les simetries,...
en fi, extraordinari.
Per
altre banda he tingut moments ambigus, a on he vist diferents maneres
de fer de les docents, de forma practicament simultania. Això em
feia parar-me i demanar-me quin era el meu paper, què era el que
havia de fer jo?, era necessari decantar-me per una manera de fer o
podia decidir cercar la meva pròpia manera de fer?
En
moments com aquests m'he afagat a la meva intuició i també al
sentit comú, tal com intento fer en la meva vida diaria i si la cosa
surt malament, si més no, hauré sigut honesta amb mi mateixa.
M'ha
encantat intervenir, tot i que un punt de nerviosisme no me n'hi
falta. Per a mi és una gran responsabilitat saber trobar les
paraules justes, el to agradable o engrescador, els gestos,... per
tal que allò que estas fent o explicant, per exemple un conte, als
infants, faci l'efecte màgic.
Ara,
que ja no estic en aquesta aula, puc dir que entre tots vam crear un
nou vincle, vam viure moments junts que per a mi són inoblidables,
ja que, és la meva primera experiència com a docent en una aula i
tot ha sigut nou. I dic que em creat un nou vincle, perquè ara que
ja no estic amb ells, em criden des de l'altre punta del pati, em
cerquen a la hora del menjador i m'abracen i per a mi, això, és la
màxima recompensa que mai podré tenir d'aquesta feina i em sento
privilegiada per ja haver-la tingut.