-
Quines dificultats i obstacles hi veig?
CANÇONER-CAPSA
MULTISENSORIAL
El
projecte parteix de la necessitat d'incloure la música i els sons
en més moments de la jornada escolar i que no només formés part de
l'anticipació de certes rutines. Cada cançoner de cada projecte
conte diferents materials, tots ells ben interessants.
Un
cançoner en format CD, un altre amb materials tàctils i visuals
atractius i manipulables, que enriqueixen els sentits, una capsa
multisensorial, de la qual malauradament no tenim informació però
que deu contenir diversos materials que permetin a l'infant
desenvolupar diferents sentits, ...
Els
objectius generals de totes els projectes d'aquesta temàtica, poden
ser: aprendre a valorar i a prendre gust de la música i dels sons,
aprendre a discriminar sons, prendre gust pel silenci,...
Pel
que fa a l'avaluació, tindran en compte l'atenció dels infants, la
seva participació i els seus aprenentatges.
Sembla
ser que tots els cançoners estan molt ben confeccionats i amb molta
cura, però només un grup ens comenta que els infants de P2 han
participat en l'elaboració. Hagués sigut interessant que, tot i no
quedar igual que el que fa un adult, tots els infants haguessin pogut
participar més o menys en algun moment de l'elaboració del
material. És molt satisfactori quan els infants han vist el
recorregut d'un joc, la seva creació del principi fins el final, i
encara més si hi han pogut participar.
BLOC
Aquest
projecte és força interessant, sobretot tenint en compte el moment
tecnològic en que ens trobem i sobretot, ens trobarem. Cal obrir les
escoles a la comunitat educativa i a les famílies, i ja que contem
amb una eina com un bloc, l'hem de saber a aprofitar.
Entre
les meves companyes hi ha dues propostes de blocs, les dues prou
interessants. Tant els objectius, com la metodologia duta a terme,
com els obstacles són molt semblants.
Els
objectius son varis:
posar a l’abast de les famílies i de les mestres, materials,
enllaços, articles interessants, que afectin a la comunitat
educativa i que es considerin rellevants tant per uns com per altres,
motivar la participació de les famílies en el projecte.
Els
obstacles que s'han trobat es referien principalment a la por a les
noves tecnologies, principalment per desconeixença d'aquestes, per
això els han anat donant petit classes de com emprar les eines del
bloc i alhora els han proposat petites feinetes per no perdre la
pràctica, Una altre obstacle era la manca de motivació, però crec
que el motiu segueix sent el mateix, desconeixença dels beneficis
d'emprar una eina d'aquest tipus.
L'avaluació
anirà encarada a la feina i la implicació de les mestres, així com
a l'acceptació per part d'elles, també serà important avaluar la
continuïtat de la tasca i també la metodologia emprada per tal de
mostrar el funcionament del bloc.
Com
experiència pròpia puc dir que és complicat començar amb les
noves tecnologies quan ets una que has estat vivint, de sempre, sense
elles i que a més mai t'han cridat l'atenció. Suposo que l'edat
també hi té a veure, tot i que no sempre ha de ser així.
De
fet, fa ben poc que em sento còmode en els meus dos blocs, que sé
el que faig, com ho faig i com hi he arribat. Al principi em sentia
insegura i aquesta inseguretat em portava a tirar la tovallola cada
vegada que intentava fer algo i no ho aconseguia, hem passava hores i
hores que jo creia perdudes, però amb el temps m'he adonat que no ho
eren, i ara puc dir em sento còmode amb les noves tecnologies. Però
ha calgut que passés temps, temps i sobretot saber que són
necessàries per la meva formació.
Pel
que fa a l'escola a on faig pràctiques, ja tenen un bloc, no fa molt
que existeix però la directora, que és la pionera i la que
s'encarrega de donar-li vida, fa entrades de forma periòdica. Aquí
us deixo l'enllaç. de l'escola Frances de Borja Moll, de Ciutadella de Menorca.
JOGUINES
RECICLADES I MATERIALS NATURALS
Intentar
fer una síntesi de totes les aportacions que han fetes les companyes
sobre aquest tema, pot resultar un tant complex, ja que hi ha moltes
propostes pel que fa a nous materials tant naturals com reciclats,
tant estructurats com no estructurats, tant ubicats a un espai amb
una finalitat concreta com aquells que formin part de l'aula en
general o d'algun espai del centre.
Una
de les propostes és la creació de un racó sensorial fora de
l'aula, per tal que s'hi puguin beneficiar tots els infants del
centre. Van trobar que al haver un pressupost escàs
construirien materials amb objectes de reciclatge als que dotarien
d’una nova vida, així contribuirien ecològicament i alhora ser
creatives.
Els
materials que han creat estan inspirats en la pedagogia dels sentits
de Montessori, però no ens diuen quins concretament han creat elles
ni amb què, cosa que hagués sigut interessant.
Pel
que fa als inconvenients, son molt semblants als que han trobat les
companyes de Menorca al fer les joguines amb material reciclat, és a
dir, que són laboriosos de construir per la curta vida que tenen.
Això ho he pogut comprovar al fet un plafó de túnels per posar de
fora de l'aula, per tal que els infants de diverses aules ho puguin
emprar, he vist com aquests tipus de materials necessiten d'un
manteniment força seguit, ja que es van deteriorant poc a poc i
sense aquest manteniment desapareixerien. Però des de el meu punt de
vista val molt la pena fer-ho.
Amb
la informació que ens donen podria dir l'objectiu és oferir un
material que permetin desenvolupar les capacitats sensitives del
infants i aprofitar un espai per a tal fet.
L'avaluació
segurament partira de l'observació de com juguen els infants en
aquest espai i amb aquests material.
El
següent projecte de millora es refereix a la creació de joguines a
partir de material reciclat, amb la finalitat de desenvolupar la idea
del reciclatge envers el consumisme.
Les
escoles massa sovint estan replets de joguines de plàstic, de
plàstic i de piles, amb les negatives conseqüències que això
comporta: les accions que fomenten les joguines són dirigides, no
afavoreixen la creativitat ja que es limiten a l’assaig- error,
adoptant aquest un paper negatiu, no afavoreixen l’èxit dels
infants ni el desenvolupament segons les seves capacitat, ...
Els
objectius del projecte: crear joguines que ofereixin possibilitats
més obertes de joc i que estiguin dirigides a fomentar el
desenvolupament adequat segons les capacitats dels infants,
treballar i desenvolupar la idea del reciclatge envers el consumisme,
evitar l'excés de joguines de plàstic i l'excés en general, crear
joguines per la diversitat,evitant la discriminació per sexes, per
recursos econòmic i altres característiques, donar valor als
materials quotidians, de l’entorn i de la vida diària, potenciar
la creativitat dels infants a l’hora de jugar amb els materials
oferts, conscienciar a la comunitat educativa (infants, famílies i
mestres) de la importància del reciclatge, dels beneficis que
aporta.
L'avaluació,
en aquest projecte, ha sigut notable, ja que han pogut comprovar que
potser no era el projecte de millora adient pels objectius que
s'havien marcat, però ha servit per marcar un nou projecte de
millora que si aporti els beneficis que es cercava amb aquest. Per
aquest motiu vull felicitar a les meves companyes, perquè han sabut
veure la part positiva d'un projecte de millora, que elles ja
intuïen, improductiu (en part) per si mateix, però summament
enriquidor per a partir d'ell, saber exactament quina és la millora
que l'escola cerca.
Hi
ha una altre proposta força interessant, que té dos espais
diferenciats, dos laboratoris, com ho anomenen les companyes. El
primer pot guardar relació amb el anterior projecte ja que també
reuneix un seguit de materials naturals a l'aula, ubicats a una
prestatgeria i dins de paneres, amb fulles, material natural que
podem trobar a la mar, carabasses, codols, ...
L'objectiu
d'aquest espai és permetre la manipulació i la descoberta de
materials naturals, a través dels sentits, i potenciar la
la presència de materials naturals i no estructurats al centre.
El
segon espai l'anomenen “Laboratori de construccions” un nom ben
suggerent que et convida a saber que hi ha darrera d'ell. Al pati han
aprofitat una caseta que sembla ser que ja els infants no en feien
massa ús, per tal d'ubicar una serie de material no estructurats
com: tubs de cartró, canonades, tubs opacs i transparents,
flexibles, curts, llargs, rodets de navegació, còdols, troncs de
fusta,...També ofereixen objectes mediadors, és a dir, els que
permeten la unió d'alguna manera dels primers material entre ells,
com poden ésser: poals de pintura, un conglomerat i capses d´envasos
perquè puguin encaixar tubs i realitzin construccions verticals.
Els
objectius d'aquest espai és proporcionar als infants materials
perquè facin construccions i combinin els diferents materials, i
aprofitar un espai que estava en desús.
Ambdós
espais tindran una avaluació dels material segon observin l'ús que
els infants en facin d'aquests. Si provoquen conflictes, reptes,
aprenentatges, ...
M'agrada
el fet que les
companyes no hagin tingut por a presentar materials innovadors per a
l'escola i que a més hagin sabut trobar un bon espai per a
ubicar-los. Crec que tant un laboratori com l'altre pot ser factible
a l'escola a on faig les pràctiques, no només perquè és
fantàstica la idea sinó perquè no cal pressupost, cosa a tenir en
compte en els temps que corren.
No
hi veig cap dificultat per a dur a terme una proposta com aquesta, ja
que tot i partir de quelcom senzill esdevé una gran proposta que de
segur que proporcionarà als infants de l'escola un tou
d'aprenentatges, no només per la varietat de materials sinó perquè
em sembla una activitat poc o gens dirigida, si més no si l'infant
no ho reclama, i aquest tipus d'activitats a on s'ofereix un material
acurat, diferent, i abundant i a on el protagonisme de la mestra
passa a un segon pla, em sembla de les activitats més enriquidores
que una escola pot oferir.
Molt
interessant també trobo el projecte d'unes companyes, que presenten
un seguit de materials que aporten una amplia gama d'estímuls
sensorials i que a més, fan propostes diferenciades segons cada
franja d'edat.
Per
a treballar el gust i l'olfacte, a través d'un taller de cuina a on
segurament també adquireixen habilitat motriu i espacial. També
faran un taller d'experimentació amb farina, sorra i macarrons, però
per a combinar-los entre ells o per treballar de forma separada?
Aquestes
activitats són bastant comunes a les escoletes tot i això trobo que
si una escola no ho feia proposar-ho perquè ho facin, sempre i quan
deixin llibertat de manipulació als infants i es faci donant el
temps necessari que cada infants necessiti, ja que per ells, aquestes
manipulacions i experimentacions, els proporciona un gran plaer.
Pel
que fa als objectius es troben: millorar la utilització dels
recursos materials, realitzar diverses propostes per a treballar els
cinc sentits, fer adaptacions segons les diferents franges d'edats,
millora les capacitats sensorials dels infants a través dels
diferents materials i fer partícips i involucrar a les famílies.
Però aquest darrer objectiu no ens expliquen com ho fan.
A
l'avaluació han valorat els materials, l'actuació de l'adult, la
dinàmica de grup,...
El
darrer projecte sobre materials i joguines reciclades, es refereix a
la millora de materials ja existents a l'escola, tot i que després
de consultar-lo crec que n'han fet molts, jo diria la majoris, de
nova creació.
El
projecte s'ubica a tres espais diferenciats i en cada un d'ells es
presenta un material diferent.
Al
pati dels nadons han elaborat unes cortines amb teles, taps de
botelles, fils, etc., perquè els més petits les puguin tocar,
passar, observar com es mouen amb el vent, etc. També han introduït
materials naturals posant una panera amb pedres, bolles de mar, etc.
per a que els nens puguin manipular amb elles a l'hora del pati,
estimulant així, els seus sentits, cosa molt necessària per ela
nadons, ja que gran part de la seva comunicació és a través
d'aquests.
A
l'aula de nadons també han fet material reciclat a partir de capses
de cartró, proposant jocs de descoberta, també han creat pots amb
olors, figures de colors als vidres, per estimular la vista i
l'olfacte.
A
la zona del “hall”, l'entrada vaja, han creat un teatre de fusta
i titelles, perquè els infants hi puguin fer representacions. La
idea em sembla fantàstica, però el que més m'ha agradat és que és
un teatre itinerant, de primeres està a l¡entrada però pot viatjar
d'un aula a una aula, depenent dels interessos dels infants i de les
educadores.
A
les aules dels més grossos, han fet un plafó sensorial que consta
de portes que es poden obrir i tancar que amaguen diferents textures.
Al igual com el teatre, aquest també és itinerant.
Els
objectius generals són: proposar millores o suggerències envers el
material de què disposa el centre, per tal d’optimitzar els
recursos i, crear material que fomenti el desenvolupament cognitiu,
sensorial i social dels infants
L'avaluació,
igual com a la gran majoria de projectes, es fa mitjançant
l'observació directa, envers l'acceptació dels nous materials per
part dels infants, si són capaços i els materials permeten establir
relacions i jocs adients al seu desenvolupament,... etc.
Els
principals obstacles que hi veig és el fet de haver de construir
material nou, principalment pel que fa al teatrí i a les titelles,
ja que en cap moment comenten que ho hagin fet amb material reciclat,
per tant això vol dir que han de disposat de un mínim de
pressupost. Però la idea de que els infants puguin emprar ells
mateixos les titelles i crear històries, sempre m'ha semblat molt
enriquidor pel seu món interior. Per altre banda tot el que permeti
la lliure expressió de les necessitats i emocions dels infants, em
semblarà una proposta bona i necessària, a parts iguals.
A
l'escola a on faig pràctiques seria molt necessari, sobretot a
algunes aules tenir més possibilitat de fer jocs simbòlics d'aquest
tipus, amb material d'aquest tipus, però la manca de pressupost és
un obstacle.
POESIA
El
projecte s'anomena “Senyora poesia”, de primeres el nom ja és
sorprenent i em pica la curiositat, em fa pensar, què hi ha darrera
d'aquest títol?. Després de llegir-lo em queda clar.
És
un projecte que parteix de la necessitat d'omplir una hora buida i
acaba convertint-se en un moment diferent i especial ple
d'aprenentatges. Hem recorda al taller de llenguatge que es fa en el
meu centre i que està dirigit per una membre de l'EAP.
A
través de la “Senyora poesia”, que és qui proposa cada
activitat, treballen un tou d'aspectes. Treballen el silenci, la
relaxació i l'escolta, a través de contes cançons i poesies.
Treballen les onomatopeies, això els hi encanta als infants, a
través d'una vareta màgica que els converteix amb animals.
Fantàstica proposta la de introduir el món màgic de les varetes,
ja que a molts contes hi apareix. Treballen els ritmes amb cançons i
danses populars, implícitament aquí també estan treballant
l'aspecte cultural de les Illes Balears. Fan endevinalles, als
infants els hi encanta els enigmes. Treballen amb titelles, a través
de les quals els infants podran reflexar el seu jo interior.
A
més, han volgut involucrar també a les famílies i aquest aspecte
és molt important tenir-lo en compte ja que aquesta col·laboració
enriqueix qualsevol activitat i aprenentatge.
Les
activitats van més dirigides a infants de P1 i P2, ja que els nadons
en aquesta hora estan dormint i amés troben que són molt
complicades per ells, ens diuen. Crec que simplificant alguna
activitat, com per exemple les titelles, els contes o les cançons,
els infants més petits també hi tindrien cabuda.
L'objectiu
principal és millorar la hora d'espera a l'hora sortida, però
després n'hi ha d'altres que giren al voltant de les activitats
concretes d'aquests projecte, com la la iniciació i familiarització
amb el llenguatge, l' expressió corporal i cultura a traves dels
contes i danses populars, la implicació de les famílies,...
Per
tal d'avaluar la proposta tenen present la resposta i l'actitud tant
dels infants com de les educadores, també la possibilitat de tirar
endavant malgrat els imprevistos (no ens diuen quins imprevistos),...
tot plegat, a través de fotografies, vídeos i suposo que la
observació directa.
Trobo
que és una iniciativa molt bona i a més, molt complerta, a on els
infants converteixen una hora d'espera en tot un plegat d'activitats
estimulants i plenes d'aprenentatges. El que passa és que al ser a
darrera hora del matí, penso que potser els infants estant un poc
cansats i fer activitats massa dirigides a on cal concentració, els
pot ser dificultós, això però ho sabran les companyes que ho han
posat en pràctica, jo em guio per com estan els infants de la meva
escolta a aquesta hora.
Per
altre banda em sembla molt bona idea el fet d'incorporar material que
els infants puguin reconèixer per tal de passar d'una activitat a
una altre.
M'agrada
veure que tot i ser un taller que a la meva escola es fa d'una manera
més formal l'EAP, referent a l'adquisició del llenguatge,
treballant tots els músculs i òrgans que calen per aquest fet,
juntament ambla part social i comunicativa. Adaptant les coses a un
nivell més lúdic i informal també es pot fer.
PATIS
El
projecte és fantàstic, la veritat és que si duen a terme totes les
propostes proposades, els quedarà un pati excepcional.
Personalment,
m'ha cridat l'atenció que comenten que volen comprar testos.
Desconec el
pressupost que té aquesta escola, però no cal comprar testos, hi ha
moltes maneres de construir-ne, com per exemple, amb bòtils d'aigua
de cinc litres, tapats i posats de forma horitzontal fent-li un bon
forat damunt per a plantar, queda fantàstics, a més us estalvieu
l'acumulació de les males herbes.
De
totes formes també veig que altres companyes proposen fer jardineres
amb pneumàtics pintats de colors, em sembla molt bona idea.
Pel
que fa als objectius:
crear un espai que ofereixi varietat d'estímuls als infants; oferir
diferents possibilitats de joc, motrius, simbòlics,...; crear
diferents ambients i espais dins del pati; oferir també espais per a
la relaxació i la intimitat; disminuir els conflictes entre els
infants; ajustar les propostes de joc del pati al currículum;
aprofitar al màxim l'espai;...
Els
que més em criden l'atenció per diferents motius cada un, són ,per
una banda ajustar les propostes currículum, la meva opinió és que
masses vegades analitzant el currículum ens hem trobat amb fets
massa generalitzats que no parteixen massa de la realitat que viu
cada escoleta de manera personal, per aquest motiu m'ha semblat
estrany que un dels objectius fos aquest. Per altre banda l fet de
crear espais per a la intimitat i el repòs, em sembla del tot
positiu, ja que moltes vegades oblidem aquest aspecte tant important,
la intimitat de l'infant, donar-los la possibilitat d'un espai així
em sembla molt enriquidor i respectuós amb els ritmes i les
necessitats dels infants.
Totes
les propostes em semblen molt bones i sobretot,
viables: posar
troncs d’arbres en forma de taules i cadires; hamaques; mòbils de
materials reciclats; rodes de cotxes per a fer circuits i d'altres,
per a plantar flors; tubs de PVC per posar coses a dins i fer-les
rodolar, per experimentar;... A més el fet d'haver vist i analitzat
les mancances, també ajuda a fer bones propostes.
Pel
que fa al pati de l'escola a on faig pràctiques, haig de dir que des
de el meu punt de vista, el pati és el millor espai que aquesta
escola té. Està ple de material natural, arbres, sorra, herbes,
hort, arener, trocs, faltaria aigua, tot i que quan ve el bon temps,
si que n'hi ha d'aigua a l'abast de l'infant. Tot i això les
propostes de les companyes és podrien incloure al pati, encar que,
estan ideant espais dins del pati nous, com per exemple cordes als
arbres, amb i sense nusos, perquè els infants puguin pujar,
balancejar-se,...
El
que no acabo d'entendre i tampoc no trobo que el pati sigui un lloc
ideal per la seva ubicació, és el racó del teatre, que un grup
proposa. Crec que el principal estímul que ha de tenir un pati
exterior, ha de ser el material natural que ha de ser abundant,
diferenciat, atractiu, a l'abast de l'infant i segur i que ha de
propiciar els principals aprenentatges.
El
joc lliure, el joc pel joc, que és el que normalment es fa al pati,
els ajuda a donar-los
temps
per descansar, per desfogar-se, per relacionar-se, córrer,
moure's,....
Tonucci
en el seu fabulós llibre “Quan
els Infants diuen prou”
ens diu també que és important que no tot el temps de l'infant
estigui programat i controlat pels adults i que hi hagi llocs on
l'infant pugui anar tot sol sense companyia ni vigilància, afavorint
la seva autonomia.
El
fet és que tres i companyes i jo, a l'assignatura d'Estratègies
Educatives I, vam fer un projecte de millora sobre el pati d'una
escoleta, i el principal marc teòric en el que ens vam recolzar i
del qual, anteriorment havia fet una entrada en el meu bloc, ja que
ho trobo bàsic pel bon desenvolupament de qualsevol infant, són els
Drets
Naturals
de l'Infant
de Gianfranco
Zavalloni, que
en aquest enllaç
al
meu bloc podreu trobar la transcripció de tots ells.
FAMILIA
I ESCOLA
Parteix
d'una serie de reunions amb les famílies, per tal d'acostar
diferents maneres de pensar i compartir dubtes entre elles, de la
mateixa manera es pretén acostar als pares els beneficis de contar
contes amb els infants, de compartir aquests moments tant especials,
únics i indispensables que enforteixen el vincle infant-adult i que
permeten un desenvolupament harmònic a l'infant.
Algunes
altres companyes, també proposen acostar les famílies a través de
documentació. Hem sembla indispensable fer-ho, ja que, no totes les
famílies poden acudir a reunions, però en canvi, si que totes les
famílies van a portar i recollir els infants a l'escola i de segur
que algun dia tindran un parell de minuts per a parar-se, observar i
llegir la documentació que l'escola tingui. Per això és tant
important cuidar aquest aspecte a les escoles, fins i tot en
Malaguzzi
a través de n'A.
Hoyuelos,
diu “la
escuela que no documenta, en realidad pierde el tiempo”.
Per
altre banda el fet que una escola tingui cura de la relació amb les
famílies és fabulós, ja que no hi hauria d'haver cap escola o
escoleta que no fos així. Tal i com ens deia en Carles
Parellada
en una conferència que va fer a Palma i vam veure per
videoconferència, sobre la perspectiva sistèmica a les escoles, ens
deia que els
mestres hem/han de tenir en compte la GENEROSITAT de les famílies a
la hora de dur els seus petits a l'escola, ja que els deixen a les
nostres mans, confien amb nosaltres i per aquest motiu i perquè, són
el primer i més important referent pels infants, hem de tenir cura
d'elles.
L'avaluació,
l'han fet, en principi, a través de les observacions i les
reflexions d'aquestes, també suposo que hi ha hagut un feedback amb
les docents que les han acompanyat.
És
un projecte força ambiciós, no pel fet en si, sinó pel fet que ha
de costar com a familiar, posar la teva confiança i obrir-te amb
persones que acabes de conèixer, em refereixo a les practicants. No
és el mateix fer-ho amb una educadora que ja fa com a mínim uns
mesos que coneixes, que fer-ho amb una persona nova a l'escola. Per
aquest motiu i si les companyes han fet una avaluació positiva del
projecte, em sembla de felicitació, ja que no crec que els hagi
sigut fàcil dur-lo a terme i a més guanyar-se la tranquil·litat i
la confiança de les famílies que hi han participat.
A
la escola que faig pràctiques, tenen molt clar que la relació amb
les famílies, donar-los moments i espais per a compartir, etc. És
molt important per portar a terme, entre tots, el projecte educatiu
de centre. De fet la importància de la relació família-escola és
un dels trets d'identitat del centre, tal i com ja vaig remarcar al
2º dossier.
A
l'escola ja es fan trobades familiars, des de fa molts anys i a més,
hi ha plafons de documentació sobre aquestes trobades al centre, a
on es comparteixen dubtes, es treballen els sentiments i les
emocions, no només dels infants sinó també de les famílies.
Des
de el meu punt de vista i potser perquè també sóc mare, haig de
dir que és molt important que l'escola tingui molt en compte a les
famílies, que els pugui oferir moments, temps i espais d'intercanvi,
ja que ningú t'ensenya a ser pare i mare, sinó que a través de les
experiències, de les intuïcions, dels encerts i dels errors en vas
aprenent, i compartir neguits amb altres famílies i amb
professionals de l'educació et permeten anar creixent com a pares i
anar aportant infinitat de coses bones als nostres infants.