dimecres, 13 de juny del 2012

DOSSIER 8

Hem de reflexionar sobre les següents frases extretes dels blocs d'algunes companyes, a partir de la frase: Què ha de passar per a què la mestra aprengui? I per a que jo aprengui?:

Com que no estic dins una aula no puc aprendre/no he fet cap aprenentatge nou (del meu contracte)”
Estic tot el dia amb nins, no tenc temps per aprendre, per observar, per innovar,...”

Són dues frases contundents, que em donen prou què pensar, també les trobo un poc negatives, ja que crec que al dia a dia s'aprèn, si et relaciones amb persones aprens, també és cert que aprens si vols, ja que, aprendre és un acte voluntari i conscient.

Suposo que la primera frase l'ha dit una companya que fa l'assignatura i no fa les pràctiques a una escoleta perquè ja les té convalidades. Entenc que, tot i els esforços de les mestres, és una assignatura pensada per les persones que fem les pràctiques de forma simultània a l'assignatura. Ha de ser complicat haver de fer memòria i tirar anys enrere i poder plasmar les coses i les sensacions tal com van ésser en aquell moment, quan aquestes companyes van fer les pràctiques. Però per altre banda, afirmar que “no he fet cap aprenentatge nou”, em sembla una frase molt poc reflexionada, perquè sempre podem aprendre, sigui quin sigui el context en el que ens trobem, i les persones que no han fet les pràctiques, tenen els blocs de les companyes, lectures proposades per les mestres, llibres fantàstics i interessants a on trobar un fotimer de bones idees i de vivències que ens permetran créixer, no només com a docents sinó com a persones. N'estic segura que va ser una frase ràpida i que a hores d'ara ja s'hauran donat compte que, per sort, també han aprés.

Pel que fa a la segona frase, encara m'ha semblat més impactant, ja que he de dir que jo també he estat tota la jornada amb infants i he tingut temps per aprendre, per observar, per millorar, per innovar, per escoltar, per comunicar-me, per emocionar-me amb els infants i també amb les docents, per relacionar-me amb les famílies,... de fet, és impossible no fer-ho. Certament m'han quedat coses en el tinter per a fer amb les meves tutores, com programacions, avaluacions, m'hagués agradat assistir a més reunions, però que si he aprés? Doncs moltíssim. S'aprèn de les docents, però dels infants, renoi si se n'aprèn d'ells!

dilluns, 4 de juny del 2012

DOSSIER 7


Què has après en relació als plans de millora, canvi, bones pràctiques, innovacions i avaluació? Elabora un mapa conceptual amb tots els coneixements assolits.



"Innovar consisteix essencialment en generar idees que algú percibeix com a valor i que com a conseqüència d'això produeix resultats positius per a totes les parts"A.Cornella


"No es suficiente cambiar estrategias, estructuras y sistemas,a menos que el pensamiento que produce dichas estrategias, estructuras y sistemas cambie también. " Peter Senge, Danza con el cambio.

Generar coneixement a partir de la informació requereix imaginació, temps i reflexió. Necessitem temps per digerir la informació, filtrar-la, analitzar-la , discutir-la, sintetitzar-la i elaborar-ne de nova. Però mantenir-se ben informa't també requereix temps: temps per escoltar, temps per visualitzar, temps per llegir i temps per conversar.”
Webgrafia proporcionada per les companyes d'Eivissa: http://www.xtec.cat/~mcano/avui_x_dema/innovaci_i_canvi_en_educaci.html

diumenge, 3 de juny del 2012

DOSSIER 7: REFLEXIÓ SOBRE ELS PROJECTES DE MILLORA DE LES MEVES COMPANYES


L'objectiu d'aquesta activitat és fer una anàlisi acurada dels plans de millora presentats per les companyes, fer una recerca en els seus blocs, poder comparar i analitzar semblances i diferències entre les escoles i companyes que parteixen d'un projecte semblant, per tal de profunditzar en el que és un pla de millora. De la mateixa manera també podrem adonar-nos de les diferents maneres i les diferents propostes que existeixen arreu i així poder enriquir-nos mitjançant la lectura i la reflexió d'aquests, a través de la recerca de respostes a les preguntes plantejades des de l'assignatura.

Per tal que l'anàlisi sigui més clar, he agrupat els plans de millora per temes, per tal de poder remarcar els trets més rellevants, a més ho acompanyo amb tendres il·lustracions d'artistes coneguts i conegudes recentment: Patricia Metola, Graham Franciose i Marie Cardouat

L'anàlisi de cada projecte està dividit en dos aspectes diferents, un es refereix al projecte en si, trobant resposta a les preguntes:
- De la descripció del projecte, quins aspectes us han cridat més l’atenció?
- Quins objectius té?
- Quin tipus d’aprenentatge promou?
- Quina és la seva avaluació?
I l'altre aspecte és comparar els plans de millora de les meves companyes amb les meves pràctiques al centre escolar, prenent com a guia les següents qüestions:
- Quins aspectes m’ han resultat nous, interessants, atractius?
- Com aquest pla es podria adaptar al meu context?
- Què podria incorporar al meu repertori professional? De quina manera?
- Quines dificultats i obstacles hi veig?



CANÇONER-CAPSA MULTISENSORIAL

El projecte parteix de la necessitat d'incloure la música i els sons en més moments de la jornada escolar i que no només formés part de l'anticipació de certes rutines. Cada cançoner de cada projecte conte diferents materials, tots ells ben interessants.
Un cançoner en format CD, un altre amb materials tàctils i visuals atractius i manipulables, que enriqueixen els sentits, una capsa multisensorial, de la qual malauradament no tenim informació però que deu contenir diversos materials que permetin a l'infant desenvolupar diferents sentits, ...

Els objectius generals de totes els projectes d'aquesta temàtica, poden ser: aprendre a valorar i a prendre gust de la música i dels sons, aprendre a discriminar sons, prendre gust pel silenci,...

Pel que fa a l'avaluació, tindran en compte l'atenció dels infants, la seva participació i els seus aprenentatges.

Sembla ser que tots els cançoners estan molt ben confeccionats i amb molta cura, però només un grup ens comenta que els infants de P2 han participat en l'elaboració. Hagués sigut interessant que, tot i no quedar igual que el que fa un adult, tots els infants haguessin pogut participar més o menys en algun moment de l'elaboració del material. És molt satisfactori quan els infants han vist el recorregut d'un joc, la seva creació del principi fins el final, i encara més si hi han pogut participar.


BLOC

Aquest projecte és força interessant, sobretot tenint en compte el moment tecnològic en que ens trobem i sobretot, ens trobarem. Cal obrir les escoles a la comunitat educativa i a les famílies, i ja que contem amb una eina com un bloc, l'hem de saber a aprofitar.

Entre les meves companyes hi ha dues propostes de blocs, les dues prou interessants. Tant els objectius, com la metodologia duta a terme, com els obstacles són molt semblants.

Els objectius son varis: posar a l’abast de les famílies i de les mestres, materials, enllaços, articles interessants, que afectin a la comunitat educativa i que es considerin rellevants tant per uns com per altres, motivar la participació de les famílies en el projecte.

Els obstacles que s'han trobat es referien principalment a la por a les noves tecnologies, principalment per desconeixença d'aquestes, per això els han anat donant petit classes de com emprar les eines del bloc i alhora els han proposat petites feinetes per no perdre la pràctica, Una altre obstacle era la manca de motivació, però crec que el motiu segueix sent el mateix, desconeixença dels beneficis d'emprar una eina d'aquest tipus.

L'avaluació anirà encarada a la feina i la implicació de les mestres, així com a l'acceptació per part d'elles, també serà important avaluar la continuïtat de la tasca i també la metodologia emprada per tal de mostrar el funcionament del bloc.

Com experiència pròpia puc dir que és complicat començar amb les noves tecnologies quan ets una que has estat vivint, de sempre, sense elles i que a més mai t'han cridat l'atenció. Suposo que l'edat també hi té a veure, tot i que no sempre ha de ser així.
De fet, fa ben poc que em sento còmode en els meus dos blocs, que sé el que faig, com ho faig i com hi he arribat. Al principi em sentia insegura i aquesta inseguretat em portava a tirar la tovallola cada vegada que intentava fer algo i no ho aconseguia, hem passava hores i hores que jo creia perdudes, però amb el temps m'he adonat que no ho eren, i ara puc dir em sento còmode amb les noves tecnologies. Però ha calgut que passés temps, temps i sobretot saber que són necessàries per la meva formació.

Pel que fa a l'escola a on faig pràctiques, ja tenen un bloc, no fa molt que existeix però la directora, que és la pionera i la que s'encarrega de donar-li vida, fa entrades de forma periòdica. Aquí us deixo l'enllaç. de l'escola Frances de Borja Moll, de Ciutadella de Menorca.


JOGUINES RECICLADES I MATERIALS NATURALS

Intentar fer una síntesi de totes les aportacions que han fetes les companyes sobre aquest tema, pot resultar un tant complex, ja que hi ha moltes propostes pel que fa a nous materials tant naturals com reciclats, tant estructurats com no estructurats, tant ubicats a un espai amb una finalitat concreta com aquells que formin part de l'aula en general o d'algun espai del centre.

Una de les propostes és la creació de un racó sensorial fora de l'aula, per tal que s'hi puguin beneficiar tots els infants del centre. Van trobar que al haver un pressupost escàs construirien materials amb objectes de reciclatge als que dotarien d’una nova vida, així contribuirien ecològicament i alhora ser creatives.
Els materials que han creat estan inspirats en la pedagogia dels sentits de Montessori, però no ens diuen quins concretament han creat elles ni amb què, cosa que hagués sigut interessant.

Pel que fa als inconvenients, son molt semblants als que han trobat les companyes de Menorca al fer les joguines amb material reciclat, és a dir, que són laboriosos de construir per la curta vida que tenen. Això ho he pogut comprovar al fet un plafó de túnels per posar de fora de l'aula, per tal que els infants de diverses aules ho puguin emprar, he vist com aquests tipus de materials necessiten d'un manteniment força seguit, ja que es van deteriorant poc a poc i sense aquest manteniment desapareixerien. Però des de el meu punt de vista val molt la pena fer-ho.

Amb la informació que ens donen podria dir l'objectiu és oferir un material que permetin desenvolupar les capacitats sensitives del infants i aprofitar un espai per a tal fet.
L'avaluació segurament partira de l'observació de com juguen els infants en aquest espai i amb aquests material.


El següent projecte de millora es refereix a la creació de joguines a partir de material reciclat, amb la finalitat de desenvolupar la idea del reciclatge envers el consumisme.
Les escoles massa sovint estan replets de joguines de plàstic, de plàstic i de piles, amb les negatives conseqüències que això comporta: les accions que fomenten les joguines són dirigides, no afavoreixen la creativitat ja que es limiten a l’assaig- error, adoptant aquest un paper negatiu, no afavoreixen l’èxit dels infants ni el desenvolupament segons les seves capacitat, ...

Els objectius del projecte: crear joguines que ofereixin possibilitats més obertes de joc i que estiguin dirigides a fomentar el desenvolupament adequat segons les capacitats dels infants, treballar i desenvolupar la idea del reciclatge envers el consumisme, evitar l'excés de joguines de plàstic i l'excés en general, crear joguines per la diversitat,evitant la discriminació per sexes, per recursos econòmic i altres característiques, donar valor als materials quotidians, de l’entorn i de la vida diària, potenciar la creativitat dels infants a l’hora de jugar amb els materials oferts, conscienciar a la comunitat educativa (infants, famílies i mestres) de la importància del reciclatge, dels beneficis que aporta.

L'avaluació, en aquest projecte, ha sigut notable, ja que han pogut comprovar que potser no era el projecte de millora adient pels objectius que s'havien marcat, però ha servit per marcar un nou projecte de millora que si aporti els beneficis que es cercava amb aquest. Per aquest motiu vull felicitar a les meves companyes, perquè han sabut veure la part positiva d'un projecte de millora, que elles ja intuïen, improductiu (en part) per si mateix, però summament enriquidor per a partir d'ell, saber exactament quina és la millora que l'escola cerca.



Hi ha una altre proposta força interessant, que té dos espais diferenciats, dos laboratoris, com ho anomenen les companyes. El primer pot guardar relació amb el anterior projecte ja que també reuneix un seguit de materials naturals a l'aula, ubicats a una prestatgeria i dins de paneres, amb fulles, material natural que podem trobar a la mar, carabasses, codols, ...
L'objectiu d'aquest espai és permetre la manipulació i la descoberta de materials naturals, a través dels sentits, i potenciar la la presència de materials naturals i no estructurats al centre.

El segon espai l'anomenen “Laboratori de construccions” un nom ben suggerent que et convida a saber que hi ha darrera d'ell. Al pati han aprofitat una caseta que sembla ser que ja els infants no en feien massa ús, per tal d'ubicar una serie de material no estructurats com: tubs de cartró, canonades, tubs opacs i transparents, flexibles, curts, llargs, rodets de navegació, còdols, troncs de fusta,...També ofereixen objectes mediadors, és a dir, els que permeten la unió d'alguna manera dels primers material entre ells, com poden ésser: poals de pintura, un conglomerat i capses d´envasos perquè puguin encaixar tubs i realitzin construccions verticals.
Els objectius d'aquest espai és proporcionar als infants materials perquè facin construccions i combinin els diferents materials, i aprofitar un espai que estava en desús.
Ambdós espais tindran una avaluació dels material segon observin l'ús que els infants en facin d'aquests. Si provoquen conflictes, reptes, aprenentatges, ...

M'agrada el fet que les companyes no hagin tingut por a presentar materials innovadors per a l'escola i que a més hagin sabut trobar un bon espai per a ubicar-los. Crec que tant un laboratori com l'altre pot ser factible a l'escola a on faig les pràctiques, no només perquè és fantàstica la idea sinó perquè no cal pressupost, cosa a tenir en compte en els temps que corren.
No hi veig cap dificultat per a dur a terme una proposta com aquesta, ja que tot i partir de quelcom senzill esdevé una gran proposta que de segur que proporcionarà als infants de l'escola un tou d'aprenentatges, no només per la varietat de materials sinó perquè em sembla una activitat poc o gens dirigida, si més no si l'infant no ho reclama, i aquest tipus d'activitats a on s'ofereix un material acurat, diferent, i abundant i a on el protagonisme de la mestra passa a un segon pla, em sembla de les activitats més enriquidores que una escola pot oferir.



Molt interessant també trobo el projecte d'unes companyes, que presenten un seguit de materials que aporten una amplia gama d'estímuls sensorials i que a més, fan propostes diferenciades segons cada franja d'edat.
Per a treballar el gust i l'olfacte, a través d'un taller de cuina a on segurament també adquireixen habilitat motriu i espacial. També faran un taller d'experimentació amb farina, sorra i macarrons, però per a combinar-los entre ells o per treballar de forma separada?
Aquestes activitats són bastant comunes a les escoletes tot i això trobo que si una escola no ho feia proposar-ho perquè ho facin, sempre i quan deixin llibertat de manipulació als infants i es faci donant el temps necessari que cada infants necessiti, ja que per ells, aquestes manipulacions i experimentacions, els proporciona un gran plaer.

Pel que fa als objectius es troben: millorar la utilització dels recursos materials, realitzar diverses propostes per a treballar els cinc sentits, fer adaptacions segons les diferents franges d'edats, millora les capacitats sensorials dels infants a través dels diferents materials i fer partícips i involucrar a les famílies. Però aquest darrer objectiu no ens expliquen com ho fan.

A l'avaluació han valorat els materials, l'actuació de l'adult, la dinàmica de grup,...


El darrer projecte sobre materials i joguines reciclades, es refereix a la millora de materials ja existents a l'escola, tot i que després de consultar-lo crec que n'han fet molts, jo diria la majoris, de nova creació.

El projecte s'ubica a tres espais diferenciats i en cada un d'ells es presenta un material diferent.
Al pati dels nadons han elaborat unes cortines amb teles, taps de botelles, fils, etc., perquè els més petits les puguin tocar, passar, observar com es mouen amb el vent, etc. També han introduït materials naturals posant una panera amb pedres, bolles de mar, etc. per a que els nens puguin manipular amb elles a l'hora del pati, estimulant així, els seus sentits, cosa molt necessària per ela nadons, ja que gran part de la seva comunicació és a través d'aquests.
A l'aula de nadons també han fet material reciclat a partir de capses de cartró, proposant jocs de descoberta, també han creat pots amb olors, figures de colors als vidres, per estimular la vista i l'olfacte.
A la zona del “hall”, l'entrada vaja, han creat un teatre de fusta i titelles, perquè els infants hi puguin fer representacions. La idea em sembla fantàstica, però el que més m'ha agradat és que és un teatre itinerant, de primeres està a l¡entrada però pot viatjar d'un aula a una aula, depenent dels interessos dels infants i de les educadores.

A les aules dels més grossos, han fet un plafó sensorial que consta de portes que es poden obrir i tancar que amaguen diferents textures. Al igual com el teatre, aquest també és itinerant.

Els objectius generals són: proposar millores o suggerències envers el material de què disposa el centre, per tal d’optimitzar els recursos i, crear material que fomenti el desenvolupament cognitiu, sensorial i social dels infants
L'avaluació, igual com a la gran majoria de projectes, es fa mitjançant l'observació directa, envers l'acceptació dels nous materials per part dels infants, si són capaços i els materials permeten establir relacions i jocs adients al seu desenvolupament,... etc. 

Els principals obstacles que hi veig és el fet de haver de construir material nou, principalment pel que fa al teatrí i a les titelles, ja que en cap moment comenten que ho hagin fet amb material reciclat, per tant això vol dir que han de disposat de un mínim de pressupost. Però la idea de que els infants puguin emprar ells mateixos les titelles i crear històries, sempre m'ha semblat molt enriquidor pel seu món interior. Per altre banda tot el que permeti la lliure expressió de les necessitats i emocions dels infants, em semblarà una proposta bona i necessària, a parts iguals.

A l'escola a on faig pràctiques seria molt necessari, sobretot a algunes aules tenir més possibilitat de fer jocs simbòlics d'aquest tipus, amb material d'aquest tipus, però la manca de pressupost és un obstacle.


POESIA

El projecte s'anomena “Senyora poesia”, de primeres el nom ja és sorprenent i em pica la curiositat, em fa pensar, què hi ha darrera d'aquest títol?. Després de llegir-lo em queda clar.
És un projecte que parteix de la necessitat d'omplir una hora buida i acaba convertint-se en un moment diferent i especial ple d'aprenentatges. Hem recorda al taller de llenguatge que es fa en el meu centre i que està dirigit per una membre de l'EAP.

A través de la “Senyora poesia”, que és qui proposa cada activitat, treballen un tou d'aspectes. Treballen el silenci, la relaxació i l'escolta, a través de contes cançons i poesies. Treballen les onomatopeies, això els hi encanta als infants, a través d'una vareta màgica que els converteix amb animals. Fantàstica proposta la de introduir el món màgic de les varetes, ja que a molts contes hi apareix. Treballen els ritmes amb cançons i danses populars, implícitament aquí també estan treballant l'aspecte cultural de les Illes Balears. Fan endevinalles, als infants els hi encanta els enigmes. Treballen amb titelles, a través de les quals els infants podran reflexar el seu jo interior.
A més, han volgut involucrar també a les famílies i aquest aspecte és molt important tenir-lo en compte ja que aquesta col·laboració enriqueix qualsevol activitat i aprenentatge.

Les activitats van més dirigides a infants de P1 i P2, ja que els nadons en aquesta hora estan dormint i amés troben que són molt complicades per ells, ens diuen. Crec que simplificant alguna activitat, com per exemple les titelles, els contes o les cançons, els infants més petits també hi tindrien cabuda.

L'objectiu principal és millorar la hora d'espera a l'hora sortida, però després n'hi ha d'altres que giren al voltant de les activitats concretes d'aquests projecte, com la la iniciació i familiarització amb el llenguatge, l' expressió corporal i cultura a traves dels contes i danses populars, la implicació de les famílies,...

Per tal d'avaluar la proposta tenen present la resposta i l'actitud tant dels infants com de les educadores, també la possibilitat de tirar endavant malgrat els imprevistos (no ens diuen quins imprevistos),... tot plegat, a través de fotografies, vídeos i suposo que la observació directa.

Trobo que és una iniciativa molt bona i a més, molt complerta, a on els infants converteixen una hora d'espera en tot un plegat d'activitats estimulants i plenes d'aprenentatges. El que passa és que al ser a darrera hora del matí, penso que potser els infants estant un poc cansats i fer activitats massa dirigides a on cal concentració, els pot ser dificultós, això però ho sabran les companyes que ho han posat en pràctica, jo em guio per com estan els infants de la meva escolta a aquesta hora.
Per altre banda em sembla molt bona idea el fet d'incorporar material que els infants puguin reconèixer per tal de passar d'una activitat a una altre.
M'agrada veure que tot i ser un taller que a la meva escola es fa d'una manera més formal l'EAP, referent a l'adquisició del llenguatge, treballant tots els músculs i òrgans que calen per aquest fet, juntament ambla part social i comunicativa. Adaptant les coses a un nivell més lúdic i informal també es pot fer.


PATIS

El projecte és fantàstic, la veritat és que si duen a terme totes les propostes proposades, els quedarà un pati excepcional.
Personalment, m'ha cridat l'atenció que comenten que volen comprar testos. Desconec el pressupost que té aquesta escola, però no cal comprar testos, hi ha moltes maneres de construir-ne, com per exemple, amb bòtils d'aigua de cinc litres, tapats i posats de forma horitzontal fent-li un bon forat damunt per a plantar, queda fantàstics, a més us estalvieu l'acumulació de les males herbes.
De totes formes també veig que altres companyes proposen fer jardineres amb pneumàtics pintats de colors, em sembla molt bona idea.

Pel que fa als objectius: crear un espai que ofereixi varietat d'estímuls als infants; oferir diferents possibilitats de joc, motrius, simbòlics,...; crear diferents ambients i espais dins del pati; oferir també espais per a la relaxació i la intimitat; disminuir els conflictes entre els infants; ajustar les propostes de joc del pati al currículum; aprofitar al màxim l'espai;...
Els que més em criden l'atenció per diferents motius cada un, són ,per una banda ajustar les propostes currículum, la meva opinió és que masses vegades analitzant el currículum ens hem trobat amb fets massa generalitzats que no parteixen massa de la realitat que viu cada escoleta de manera personal, per aquest motiu m'ha semblat estrany que un dels objectius fos aquest. Per altre banda l fet de crear espais per a la intimitat i el repòs, em sembla del tot positiu, ja que moltes vegades oblidem aquest aspecte tant important, la intimitat de l'infant, donar-los la possibilitat d'un espai així em sembla molt enriquidor i respectuós amb els ritmes i les necessitats dels infants.

Totes les propostes em semblen molt bones i sobretot, viables: posar troncs d’arbres en forma de taules i cadires; hamaques; mòbils de materials reciclats; rodes de cotxes per a fer circuits i d'altres, per a plantar flors; tubs de PVC per posar coses a dins i fer-les rodolar, per experimentar;... A més el fet d'haver vist i analitzat les mancances, també ajuda a fer bones propostes.

Pel que fa al pati de l'escola a on faig pràctiques, haig de dir que des de el meu punt de vista, el pati és el millor espai que aquesta escola té. Està ple de material natural, arbres, sorra, herbes, hort, arener, trocs, faltaria aigua, tot i que quan ve el bon temps, si que n'hi ha d'aigua a l'abast de l'infant. Tot i això les propostes de les companyes és podrien incloure al pati, encar que, estan ideant espais dins del pati nous, com per exemple cordes als arbres, amb i sense nusos, perquè els infants puguin pujar, balancejar-se,...

El que no acabo d'entendre i tampoc no trobo que el pati sigui un lloc ideal per la seva ubicació, és el racó del teatre, que un grup proposa. Crec que el principal estímul que ha de tenir un pati exterior, ha de ser el material natural que ha de ser abundant, diferenciat, atractiu, a l'abast de l'infant i segur i que ha de propiciar els principals aprenentatges.

El joc lliure, el joc pel joc, que és el que normalment es fa al pati, els ajuda a donar-los
temps per descansar, per desfogar-se, per relacionar-se, córrer, moure's,.... Tonucci en el seu fabulós llibre “Quan els Infants diuen prou” ens diu també que és important que no tot el temps de l'infant estigui programat i controlat pels adults i que hi hagi llocs on l'infant pugui anar tot sol sense companyia ni vigilància, afavorint la seva autonomia.

El fet és que tres i companyes i jo, a l'assignatura d'Estratègies Educatives I, vam fer un projecte de millora sobre el pati d'una escoleta, i el principal marc teòric en el que ens vam recolzar i del qual, anteriorment havia fet una entrada en el meu bloc, ja que ho trobo bàsic pel bon desenvolupament de qualsevol infant, són els Drets Naturals de l'Infant de Gianfranco Zavalloni, que en aquest enllaç al meu bloc podreu trobar la transcripció de tots ells.





FAMILIA I ESCOLA

Parteix d'una serie de reunions amb les famílies, per tal d'acostar diferents maneres de pensar i compartir dubtes entre elles, de la mateixa manera es pretén acostar als pares els beneficis de contar contes amb els infants, de compartir aquests moments tant especials, únics i indispensables que enforteixen el vincle infant-adult i que permeten un desenvolupament harmònic a l'infant.

Algunes altres companyes, també proposen acostar les famílies a través de documentació. Hem sembla indispensable fer-ho, ja que, no totes les famílies poden acudir a reunions, però en canvi, si que totes les famílies van a portar i recollir els infants a l'escola i de segur que algun dia tindran un parell de minuts per a parar-se, observar i llegir la documentació que l'escola tingui. Per això és tant important cuidar aquest aspecte a les escoles, fins i tot en Malaguzzi a través de n'A. Hoyuelos, diu “la escuela que no documenta, en realidad pierde el tiempo”.

Per altre banda el fet que una escola tingui cura de la relació amb les famílies és fabulós, ja que no hi hauria d'haver cap escola o escoleta que no fos així. Tal i com ens deia en Carles Parellada en una conferència que va fer a Palma i vam veure per videoconferència, sobre la perspectiva sistèmica a les escoles, ens deia que els mestres hem/han de tenir en compte la GENEROSITAT de les famílies a la hora de dur els seus petits a l'escola, ja que els deixen a les nostres mans, confien amb nosaltres i per aquest motiu i perquè, són el primer i més important referent pels infants, hem de tenir cura d'elles.

L'avaluació, l'han fet, en principi, a través de les observacions i les reflexions d'aquestes, també suposo que hi ha hagut un feedback amb les docents que les han acompanyat.

És un projecte força ambiciós, no pel fet en si, sinó pel fet que ha de costar com a familiar, posar la teva confiança i obrir-te amb persones que acabes de conèixer, em refereixo a les practicants. No és el mateix fer-ho amb una educadora que ja fa com a mínim uns mesos que coneixes, que fer-ho amb una persona nova a l'escola. Per aquest motiu i si les companyes han fet una avaluació positiva del projecte, em sembla de felicitació, ja que no crec que els hagi sigut fàcil dur-lo a terme i a més guanyar-se la tranquil·litat i la confiança de les famílies que hi han participat.

A la escola que faig pràctiques, tenen molt clar que la relació amb les famílies, donar-los moments i espais per a compartir, etc. És molt important per portar a terme, entre tots, el projecte educatiu de centre. De fet la importància de la relació família-escola és un dels trets d'identitat del centre, tal i com ja vaig remarcar al 2º dossier.
A l'escola ja es fan trobades familiars, des de fa molts anys i a més, hi ha plafons de documentació sobre aquestes trobades al centre, a on es comparteixen dubtes, es treballen els sentiments i les emocions, no només dels infants sinó també de les famílies.

Des de el meu punt de vista i potser perquè també sóc mare, haig de dir que és molt important que l'escola tingui molt en compte a les famílies, que els pugui oferir moments, temps i espais d'intercanvi, ja que ningú t'ensenya a ser pare i mare, sinó que a través de les experiències, de les intuïcions, dels encerts i dels errors en vas aprenent, i compartir neguits amb altres famílies i amb professionals de l'educació et permeten anar creixent com a pares i anar aportant infinitat de coses bones als nostres infants.

dissabte, 2 de juny del 2012

DOSSIER 6: PROJECTE DE MILLORA II

A l'entrada anterior, el projecte encara no estava a l'olla, encara estàvem escollint els ingredients, cercant bones cassoles  i bones pales de fusta per a remenar i sobretot, la millor matèria prima. El nostre projecte de millora esdevé com una gran cassola a on tot fa xup-xup, sense presses, amb calma, perquè sigui acollit de la millor manera possible pels nostres comensals, per tal de provocar una suau i harmoniosa digestió.
Ara ja, estem preparades per donar-vos més informació sobre el projecte.

Primer vam analitzar les mancances del moment del dinar de l’Escola “Borja Moll” i alhora trobar-ne les seves potencialitats a partir d'un marc teòric definit i d'observacions fetes in situ.
Hem de dir, que ens varen sorgir infinites propostes de millora que no hem reflexa't al projecte perquè després de comentar-les amb la directora varem comprovar que no eren viables per qüestions ideològiques, pels recursos econòmics disponibles o bé, per normatives institucionals.
Així doncs, les proposades en el treball són, des del nostre punt de vista, les més viables tenint en compte els recursos humans i econòmics que disposa l'escoleta.  

De manera personal hem anat duent a la pràctica, de forma paulatina, alguns dels petits canvis que proposem i que ens hem vist capacitades per a fer les primeres avaluacions, ja que a mesura que avancem ens adonem que el factor temps és una resistència pel fet de poder posar en marxa un projecte que, per a fer-ho bé i perquè es consolidi, hauria de menester tot un curs escolar.

Pel que al marc teòric, us resumirem que ens hem basat en:
* La importància de les rutines, sobretot a 0-3 anys. El moment del menjar, una situació educativa  que pertany al que les docents anomenen(i anomenem) “rutines”. Les rutines, són activitats quotidianes que es fan dia rere dia, de manera estable i a partir de les pautes de l’adult. Són situacions que ajuden a l’infant a organitzar-se, a establir una bona relació amb els objectes i les persones que els envolten. “Es tracta de situacions d'interacció importantíssimes entre la persona adulta i infant , en les quals es parteix d'una dependència total de la persona adulta respecte a l’infant i es va cap a una progressiva autonomia necessària de l’infant” Bassedas, E. et al (2010:162).

* Els principis bàsics de la pedagogia d'Emmili Pikler (de l’Institut Lockzy). 
  • Respectar l’infant com a persona, com a ésser únic que estableix relacions i que influeix en els esdeveniments del seu entorn
  • Donar importància a una relació afectiva privilegiada i a la manera com es pot adaptar a un marc institucional. Es valoren les relacions personals estables, perquè l’estabilitat i la regularitat constitueixen una font de seguretat. la constància en les actituds educatives i una personalització entre l’adult i l’infant proporcionen la seguretat necessària perquè aquest adquireixi consciència d’ell mateix, mitjançant un respecte molt acurat vers la seva persona, vers el seu progrés global. Cal que l’infant es senti plenament estimat”
  • Valorar la llibertat de moviment i la conquesta de l’autonomia de la criatura, basada en l’activitat i la iniciativa que sorgeix del seu interès. Com a resultat, obté satisfacció i seguretat. El més essencial és que descobreixi per ella mateixa tot el que pugui. L’autèntica activitat autònoma va sempre acompanyada de “la joia de fer-ho tot sol”.
  • Mantenir una bona relació entre les actuacions de la persona adulta i les de l’infant. Cal visualitzar els gestos i demanar sempre la participació de la mainada, mentre se n’espera atentament la col·laboració en les accions quotidianes relacionades amb l’alimentació, la higiene el canvi de roba, el son, que formen part d’aquestes estones del migdia.
* També hi volem incloure la idea del "slow food", que convida a entretenir-se a taula, amb calma i plaer, i a mantenir un principi de biodiversitat en els menjars(Ritscher, P. Staccioli,G., 2005: 62) . L’esperit de l’Slow food està profundament lligat amb la idea de l’Slow life a l’escola que significa esplaiar-se amb calma i gust en la vida diària [...], dedicar-hi la mateixa atenció i cura que concedim a una activitat didàctica programada, donar valor a les rutines, pensar en la seva organització en detall, de manera que els infants siguin protagonistes actius i autònoms en aquestes situacions. L’Slow life a l’escola significa desinstitucionalitzar les rutines, personalitzar-les, donar-los dignitat, tenir cura del seu aspecte estètic, fer-ne sorgir els aprenentatges latents, reconèixer que són una mica d’experiències significatives”  (Ritscher, P. Staccioli,G., 2005: 62).

* I sobretot, amb la idea de potenciar la seva autonomia. A través d’aquesta rutina els infants desenvolupen la seva capacitat d’autonomia. La autonomia, seguint la ideologia de Judith Falk (Falk, J. 2008) és entesa com la llibertat de governar-se per les pròpies lleis sense minvar la llibertat dels altres i la capacitat per a un individu d'assumir la plena responsabilitat dels seus actes” .
A més, les activitats autònomes iniciades pel plaer de l’Infant són font de múltiples aprenentatges psicomotors, afectius, motrius...fet pel qual aquesta afavoreix un desenvolupa ment harmònic i és el fonament de l'autonomia adulta.

* I la darrera cosa, però no menys important és la importància de l'espai, de la documentació, de l'ambientació. Un espai s'ha de diferenciar de la resta, un espai que ens comuniqui el que s'hi fa i com es fa. L'escola (en aquest cas l’espai del menjador), entesa com a lloc de pertinença capaç de comunicar a través dels seus símbols i petjades la seva pròpia identitat cultural i pedagógica” (Riera, M.A.El espacio-ambiente en las escuelas de Reggio Emilio”). La disposició de les taules, la manera d'agrupar-se, la documentació de l’espai, etc., marcarà la seva identitat i la seva capacitat de comunicació.

Així les nostres propostes de millora estan diriges per a tots els infants però :
- Replantejament del rol de l'adult, donar més protagonisme, participació i responsabilitat als infants, això fa que calgui una reorganització del moment del dinar. També hi d’haver una actitud positiva i entusiasta cap a les noves conquestes, petites o grans, dels infants: És important que les persones adultes transmetin a les criatures expectatives positives en relació amb les seves capacitats d’assumir progressivament una autonomia més gran en el menjar …” Bassedas, E.(2010:95),
-  Cada dia hi haurà dos encarregats de l'hora de dinar, moment que es parteix en dos:
    · Agenda: hauran de demanar a la cuinera què hi ha per dinar i quina fruita hi haurà, així a l'aula, hauran de cercar entre totes les fotografies dels menus diaris, quin pertoquen al dia en qüestió i també la fruita.
    · Abans de dinar i durant: aniran al menjador uns vint minuts abans de dinar. Posaran taula, tots els estris estaran a uns aparadors de llenya disposats davant de les taules. Per això també caldrà la col·laboració del personal de cuina, que haurà de deixar el material en els aparadors.
Després aniran a cercar els seus companys per anar tots junts a dinar. Amb això els infants podran començar a adquirir els primers coneixements lògic matemàtics, ja que hauran de contar els coberts i la resta de material per que corresponguin al nombre d’infants de cada taula, també treballaran la capacitat motora i espacial, ja que hauran de traslladar material de vidre dels aparadors fins a les taules, cosa que els farà estar atents i sentir-se responsables de que el material hi arribi sencer.
La resta d’infants també podran participar en el moment del dinar, ja que poc a poc se’ls donarà llibertat perquè s’aboquin ells mateixos la quantitat de menjar. Poden començar fent-ho amb la fruita i algun aliment que sigui de fàcil maneig, com abocar-se les hamburgueses o les patates fregides i aliment del tipus sòlid. Això també els ajudarà a aprendre a esperar el torn i a adquirir paciència, que és una habilitat que costa aprendre si no es fa d’una forma significativa, com pot ser aquesta.
En acabat, netejaran la taula amb una baieta i amb l'ajuda d'una educadora, retornaran el carro amb els plats bruts a la cuina.

- Volem proposar que els infants s'asseguin al voltant d'una taula i que una educadora els acompanyi, per tal de fer aquest moment més social i també perquè així, eduquen amb l'exemple. Per fer el moment més familiar, estaria bé simular una taula parada d’una casa, és a dir, disposar d’estovalles, però per manca de pressupost encara no ens han donat el vist i plau.
- Documentar el moment i ambientar l’espai:  Amb fotografies dels propis infants menjant. També volem incorporar un collage amb documentació relacionada amb la bona nutrició, sana, natural i ecològica. D’aquesta manera els infants tindran una idea de on surten els aliments, ja que fins ara sortien de darrera la porta de la cuina. Una fotografia d’un hort a on es cultiven verdures, juntament amb fotografies de plats cuinats de verdures; un peix cru i un peix cuinat, tal com ells se’l mengen, un arbre fruiter amb la seva fruita tal com ells els hi arriba a taula, un animal de un surt un tall de carn o una hamburguesa que mengen a escola; un camp de blat juntament amb el pa i la pasta i finalment una gallina de la qual surt un ou i posteriorment es fa una truita. Tot plegat l’aliment tal i com ells se’l mengen, juntament amb el punt de partida d’aquest aliment. 
Això els farà pensar, es faran preguntes, s’interesseran per la cadena alimentaria, al seu nivell per suposat, podran establir converses sobre el que veuen, molts infants probablement trobaran moltes de les fotografies, de la matèria prima, familiars, ja que per sort, Menorca, segueix mantenint un fort tarannà rural.
Finalment, hem confeccionat un plafó que creiem, acostarà a les famílies aquest moment tant important, ja que em comprovat que al no haver cap tipus de documentació, les famílies saben que els seus infants dinen a l’escola però desconeixen com ho fan.
Ho hem fet a partir de fotografies suggerents a on es veu als infants fent diverses accions, totes elles basades en el dinar però que si s’hi fixen podran comprovar la riquesa d’interaccions i aprenentatges que s’amaga darrera d’un moment tant quotidià.

Per altre banda també hem hagut de preveure per una banda i solucionar, per una altre, diferents dificultats que han anat sorgint pel camí, com per exemple: les resistències al canvi a l'esforç que suposa el projecte de millora, d'algunes educadores, això ens fa pensar en si realment la idea parteix de la necessitat dels docents, si ha sigut una cosa meditada, reflexionada proposada com un acord comú de tots o, de on parteix realment?; el temps per a dur a terme totes les propostes de millora, ja que hauria de ser un projecte a llarg plaç i nosaltres no tenim aquest temps, per això també ens preguntem si potser hauríem de dur a terme menys canvis i hauríem de deixar-ho proposat perquè l'any que ve les educadores comencin a posar-ho en marxa; escasos recursos econòmics i personals per l’adquisició de nous materials per tal d’aconseguir els objectius proposats i per fomentar els aprenentatges explícits i implícits, per això no hem volgut incloure masses nous materials, tot i que creiem que unes estovalles i unes gerres, perquè ells mateixos es servissin l'aigua serien imprescindibles.

Els objectius que ens proposem són els següents:
AMB ELS ADULTS:
  • Conscienciar al personal docent i no docent, que participa d'aquest moment, que totes les accions i processos que es duen a terme en aquesta rutina són educatius, per tant, són font d'aprenentage pels infants sempre i quan els coneguin i els visquin per ells mateixos.
  • Respectar conscientment el ritme i les necessitats dels l'infant, oferint-los el temps necessari.
  • Millorar  l'ambientació de l'espai a través de la documentació i de la decoració per a fer d’aquest espai un lloc més acollidor.
  • Preveure una temporalització adequada i diferenciada segons les edats de cada grup d’infants.
  • Ajudar als infants en les primeres intervencions a l’hora de parar taula i desparar i acompanyar-los durant tot el procés.
  • Involucrar a les famílies en tot el procés mitjançant informació penjada al bloc, a través de vídeos i fotos, i a través de documentació en un lloc visible pels pares.
  • Tenir cura de la forma de presentar el projecte davant del personal. Presentar-lo de manera atractiva per tal que les propostes siguin acceptades, posades en pràctica i tinguin continuïtat.
AMB ELS INFANTS:
  • Potenciar la progressiva autonomia de l'infant a la hora del dinar.
  • Ser protagonistes actius durant tots els canvis proposats, que participin en tot el procés, des del principi fins al final per tal de potenciar la seva autonomia.
  • Incrementar les relacions socials entre els infants a través del canvi de distribució del mobiliari.
  • Parar i desparar taula amb ajuda d’altres companys i de la mestra que els acompanyi.
  • Reconèixer els diferents aliments per poder triar els coberts adients a la hora de parar taula.
  • Utilitzar un vocabulari adient per a cada situació. Aprendre nous conceptes.
  • Tenir a l’abast el material per a parar taula.
Finalment per tal de fer l'avaluació, a partir de vídeos, fotografies, intervenció i observació directa, ens basarem amb ítems, com: la disponibilitat del docent, es facilita que els infants es relacionin entre ells i puguin interactuar, agrupació dels infants, donar més atenció i ajuda als infants que més ho necessiten, infants i ambient tranquil, mobiliari disposat per donar comoditat als adults i als infants, potenciar l’aprenentatge de conceptes (colors, mides, qualitats,...), respecta als ritmes i les necessitats individuals de cada infant, to de veu de les educadores, participació dels infants en la rutina del menjar, potenciació de l’autonomia., cura estètica de l’espai, benestar i satisfacció de l'infant envers les seves noves accions,.... Entre d'altres.


Alguns llibres que han estat de guia i d'ajuda: 
* BASSEDAS, E. HUGUET, T. SOLÉ, I. (2010): Aprendre i ensenyar a l’educació infantil. Barcelona. Editorial Graó.
* RITSCHER, P. STACCIOLI, G. (2005): Viure a l’escola. Col·lecció: Temes d’infància, 54. Barcelona. Editorial Rosa Sensat
* RIERA, M.A.El espacio-ambiente en las escuelas de Reggio Emilio”. Boletín de estudios e investigación 2005.
FALK, JUDIT (2008): Lóczy, escoltar els infants , Col·lecció:Temes d’Infància, 58. Barcelona: Rosa Sensat



També volem agraïr a n'Ana Orfila, que està, fent les pràctiques a Pistoia, fotografies molt rellevants de la participació dels infants a les escoles.