Segueixo tenint moltes coses per millorar dia a dia. Però les que més em costen segueixen estant relacionades en si sé establir bé aquella lleugera línia entre intervenir poc i deixar fer massa o, estar-ho fent a la inversa. Sigui d'una manera o altre, m'inquieta no saber trobar l'equilibri. Però per altre banda també entenc que l'equilibri total i continu és una utopia, que cal cercar-lo dia a dia i que si alguna vegada ens pensem que l'hem aconseguit, al següent dia l'haurem de tornar a cercar, ja que les situacions són canviants, ben igual com les persones.
El canvi d'aula, de mestre i de grup també m'ha fet adquirir altres visions a la hora d'intervenir. Les dues tutores són força diferents, cosa que implica una nova adaptació. Aquest seguit de readaptacions m'ajuden a entendre als infants, m'ajuden a entendre perquè a vegades se senten estranys i perduts, sobretot quan canvien d'espai o de persona de referència.
Amb aquesta nova tutora, hi trobo més distància, que amb l'anterior. Tenim maneres i pensaments molt diferents i això implica una major dedicació per la meva part.
Arrel d'aquesta nova etapa m'estic coneixent més a mi mateixa, estic coneixent estratègies personals que desconeixia. Estic aprenent a tenir "mà esquerre", l'estic desenvolupant en el meu dia a dia com a part fonamental de la relació amb els altres, sobretot quan els altres no són afins a tu. A més, ara que conec aquesta estratègia, que fins ara, ben poques vegades havia emprat, poc a poc puc veure els bons resultats que dóna. Crec que és una bona eina, dins d'una feina a on la relació i el bon enteniment amb els altres, és primordial per el bon funcionament del centre escolar, a tots els nivells.
