DOSSIER 4: BONA PRÀCTICA A LA MEVA AULA

CAPSES VIATGERES DE COLORS

És un projecte que fan en comú tot el nivell de P2 i l'aula mixta (que és on faig pràctiques), amb l'objectiu principal, que els infants coneguin els colors, tant els primaris, en el cas de l'aula mixta, com de més secundaris, en el cas de les dues aules de P2.

El concepte abstracte del color és un concepte difícils d'assolir i que requereix que l'infant hagi adquirit un cert grau de maduració cognitiva per poder arribar-hi.

Donat que a l'aula mixta hi ha molta diversitat de graus evolutius i maduratius, la idea és començar molt a poc a poc i utilitzar en principi només els colors bàsics: vermell, groc, blau i verd.

La mestra folra una capsa, tipus sabates, tota d'un color. Per tal d'inaugurar-la hi posa un o dos objectes de l'aula, que siguin significatius pels infants, del mateix color que la capsa.

A l'interior de la tapadora hi ha un paper, a on la mestra posa què a col·locat i a on, posteriorment, cada família anirà emplenant el nom de l'infant i l'objecte que hi ha posat, per tal de dur un control.

Aquesta capsa, se l'endú cada divendres un infant diferent. Durant el cap de setmana pot veure, juntament amb la seva família, els objectes que hi ha a dins i parlar del seu color. 


Finalment, l'infant i la família escollirà un objecte d'aquest color i el col·locarà dins.

Dilluns, tornaran la capsa i tots plegats parlaran dels objectes que hi ha a dins i qui els ha posat, normalment, aquesta conversa, es fa a l'espai de Identitat i és un moment molt especial per l'infant que ens explica què ha col·locat i amb qui de la família.

Principalment, es comencen enduent les capses els infants més grossos o que la tutora sap que la família podrà col·laborar més fàcilment. Però la idea és que abans que acabi el curs escolar, les quatre capses de colors passin per tots els infants.

Amb les capses els infants fan l'esforç d'estar atents, l'esforç d'esperar el torn. Aprenen a compartir amb els altres companys, també a respectar i cuidar el material propi i dels altres. Aprenen a percebre els diferents tactes, formes, mides, ... dels objectes que hi ha a dins, per tant no només es treballa els colors.

OBJECTIUS:

• Reconeixer els colors primaris; 
• Saber saber dir de quin color és un objecte
• Saber cercar i voler participar en la recercaun objecte d'un color concret 
• Discriminar objectes de dos o més colors dels de un sol color
• Pendre gust per mostrar el que han posat dins la capsa i saber verbalitzar allò que hi han posat
• Despertar la curiositat envers els colors i els objectes que els determinen: llimona groga, taronja carabassa, …
• Provocar que l´infant es senti protagonista al endur-se la capsa a casa i fer implicar d'aquesta manera també a les famílies.
• Donar peu a introduir el concepte dels colors a les converses rutinàries.
• Compartir experiències i gaudir-ne.
• Cooperar amb les famílies i implicar-les amb els aprenentatges dels seus fills.
• Respectar i tenir cura del material de les capses i de les capses en si.

Per tal d'avaluar l'activitat convé fixar-se en el grau d'interès, d'expectació, les emocions, les reaccions. També si participen, si comparteixen, si esperen el seu torn, si es mostren satisfets i expectants o per altre banda ni se'n recorden de l'activitat.

També és important valorar la implicació de les famílies, ja que són una part fonamental d'aquesta activitat, també amb la seva col·laboració, acceptació i satisfacció.

DOSSIER 4: Bona pràctica a la meva escola

EXPERIMENTACIÓ AMB PELLS DE TARONJA I LLIMONA

La bona pràctica de centre que vull presentar sorgeix de la iniciativa d'una educadora del centre, na Lina Salord, que tot i no ser tutora de cap grup enguany, ja que es educadora de suport, ella segueix oferint el material que fa dos anys va oferir als infants més grans de l'escoleta.

La idea va partir d'una trobada a Granada de diferents docents de centres d'educació Infantil, d'arreu d'Espanya. Es tractava d'un programa creat pel Ministeri d'Educació, anomenat ARCE, per tal de compartir experiències i bones pràctiques entre professionals.

El fet de fer-se a Granada va ser un punt clau a la hora d'escollir el material en qüestió per la bona pràctica. És tracta d'experimentar amb pell de taronja i llimona. I de tarongers, Granada n'està ple!!

Quan vaig demanar-li informació més concreta sobre l'experiència a na Lina, ella em va oferir fotografies i em va explicar el perquè va decidir portar-la a l'escoleta i posar-la en marxa.

Li va semblar molt bona idea per a molts motius:

• No és un material tòxic si els infants s'ho posen a la boca, i sabem que de 0-3 anys, la boca és com les mans per a nosaltres.
• És material natural
• La olor és agradable i familiar
• El tacte és rugós i provoca conflictes als infants.
• És fàcil trobar els materials i a més no es fa malbé cap aliment (com amb el cas de l'arrós, la pasta, la gelatina...), qüestió a tenir molt en compte en els temps que corren.

D'altra banda i xerrant amb l'altra companya de P-2, van voler ubicar aquest espai al passadís de l'escoleta, just al davant de les aules, que era un espai molt il·luminat amb llum natural, tranquil i suficientment espaiós per anar-hi uns quants infants.

A primera hora i mentre duraven les entrades, hi anaven uns quants i al llarg de la jornada el contemplaven com un "racó" més de joc, fora de l'aula, però alhora fàcilment observable per la tutora.

La elaboració duu el seu temps: recollir la pell de les taronges que han menjat de fruita aquell dia a l'escoleta ( la cuinera ja li guarda!) , triturar-les i deixar-les  picades, no cal molt picades però de mida petita, posar-les al forn i remenar-les una bona estona, cuidant que no es cremin... Na Lina em diu entre bromes: “ca meva fa olor a taronja... com el llibre!”

L'experiència va ser tot un èxit i que encara ara, ho segueix fent per les companyes que ho volen i se senten motivades.

Unes instantànies perquè us faceu una idea:

En elles podem comprovar com la pràctica permet fer qualsevol tipus d'agrupament, tant individual, com amb parelles i sobretot amb petit grup.

El fet de introduir-lo com un racó permet que els infants hi puguin accedir en el moment que els interessi o que en tinguin ganes.

El fet d'estar en el passadís convida a que es relacionin infants de les diferents aules i comparteixin l'experiència amb els altres, cosa que els enriqueix molt. A ,és el fet que estiguin sempre al seu abast, fonamenta la seva autonomia.

També és interessant veure com empren estris de cuina usuals, com culleretes, plats, embuts, safates, etc. Amb ells experimenten, exploren i combinen els diferents materials, així poden omplir, buidar, traspassar, moure, transportar, fer dibuixos i formes amb les pells de taronja i un llarg ect. que ja us deveu imaginar.

Aquesta és doncs la bona pràctica de centre que us presento. Més endavant m'agradaria presentar-vos una bona pràctica d'aula, a on els colors hi juguen un gran paper.

DOSSIER 4: Què són bones pràctiques?

En el darrer seminari, na Carme, ens va plantejar una serie de qüestions per tal d'arribar a esbrinar què és una BONA PRÀCTICA i saber com arribar-hi. Per tal de fer tot això, cadascú havia de pensar en una bona pràctica d'aula o de centre.

A mi em va venir al cap una bona pràctica d'experimentació que es feia a l'escoleta a on faig pràctiques, fa un temps, però que actualment tot i tenir el material, sembla ser que no s'utilitza, el perquè el desconec, ja que si tenen el material preparat i únicament l'han de oferir als infants i ubicar-lo a un lloc concret, per què no s'en aprofiten?

Així doncs com que actualment està parada, vaig pensar en una altre pràctica, però no acabava de centrar-me en una concreta, ja que tenia els meus dubtes sobre què era una bona pràctica. Les que en venien al cap eren principalment, actitudinals, ja que penso que no n'hi ha prou amb un material extraordinària i una idea fabulosa, sense una actitud positiva, afectiva, encoratjadora i entusiasta, poc deu calar, si més no positivament, en el desenvolupament de l'infant.

Referent a una bona pràctica actitudinal, m'agradaria contar-vos un moment que em va semblar fantàstic.

Les aules estan comunicades de dues en dues, a través d'un bany comú. Aquest passadís és font de comunicació, interaccions i intercanvis de tot tipus, no només entre educadores sinó també entre infants, i el bany es converteix en un punt de trobada força extravagant. Doncs bé, aquestes trobades són diàries, això ja ho sé, però el que em va commoure va ser el següent.

L'educadora de la classe contigua, estava de baixa i la va substituir una altre educadora. Hi va haver una nena que sembla ser es va trobar estranya amb aquesta nova educadora i va decidir venir, silenciosament, a la nostra aula. Es va sentar entre els infants i va gaudir de quasi tota la jornada amb nosaltres. El més fabulós és que ningú no es va estranyar d'aquest fet. Simplement es va viure com una cosa natural, la nena va tenir la llibertat de passar l'estona que li calgués entre nosaltres, ningú la va obligar a tornar a la seva aula. Em va semblar el súmmum del respecte cap a l'infant.

Ja tornant al seminari, quan entre totes vam fer un llistat amb els aspectes bàsics que ha de tenir una bona pràctica, vaig començar a dubtar si això que acabo de narrar, és una bona pràctica, ja que no conté tots els elements de la llista. Aquesta és la llista que vàrem confeccionar:

• Que sigui motivadora i desperti la curiositat dels infants
• Que tingui en compte i s'adeqüi al ritme i al moment evolutiu de cada infant
• Que la pràctica sigui significativa i que tingui una continuïtat
• Que potencii un o varis aprenentatges (emocions, llenguatge, creativitat,...)
• A l'hora de presentar-la que es faci amb cura estètica.
• Que atengui a la diversitat, cercant l'èxit de tots i cada un dels infants
• Que potencii l'autonomia
• Que pugui ser compartida amb la resta de la comunitat educativa, actitud positiva dels docents.
• Protagonisme de l'infant com a subjecte actiu
• Bona organització i planificació però amb flexibilitat.
• Implicació del centre o de les persones que treballen dins l'aula
• Relació escola-família, feina conjunta
• Que respongui a les necessitats dels infants i de les mestres.
• Que es faci amb constància i amb el temps suficient
• Coordinació d'aula, de nivell, de centre,...
• Hi ha d'haver un lideratge inicial que faci la primera empenta
• Combinació d'agrupaments
• Permeti establir vincles entre infants, i infants- mestres, i mestres- mestres.
• Que sigui atractiva, lúdica, divertida,...

Finalment, també vam parlar del tema de la invisibilitat dels infants, és a dir, si creiem que hi ha infants que ens passen desapercebuts i perquè creiem que passa això.

Personalment em va sobtar que quan na Carme va fer aquesta pregunta de forma oberta a l'aula, tothom va dir que no, que cap infant passa desapercebut. Però jo no crec que sigui així i així ho vaig expressar. Val a dir, que també em va ajudar a fer aquesta reflexió, el darrer claustre pedagògic que vam fer amb l'equip docent i la Júlia, del CEP, feia just una setmana abans, a on vam analitzar aquest fet de “l'infant invisible” a través de la frase:

“No existim si no ens veuen”

D'aquesta frase vam extreure diverses lectures, tant des de el punt de vista de l'infant com de l'adult.

• Si l'infant no ens veu, per ell hem desaparegut.
• El dia que falta algun infant a classe, no hi és, no el veiem, però entre tots el recordem, en parlem d'ell, expliquem perquè no hi és i diem que tornarà (si és que no se n'ha anat per sempre, es clar).
• Les mirades entre els professionals, Saber veure entre l'equip de docents les coses ben fetes del dia a dia que fa l'altre. Que té relació amb les bones pràctiques que mencionava anteriorment.

I finalment, el darrer punt de vista que és el que ha portat llum a la pregunta que ens ha fet na Carme:

• Hem parlat de la mirada de l'adult, de la necessitat que l'infant percebi que algú el mira, que el reconeixem, que ens importa.

Així totes juntes hem pogut fer una reflexió i tornar a repensar si realment hi ha infants als que mirem menys. Hem arribat a la conclusió que sí, que inconscientment això passa. I normalment són els infants que menys demanen i que menys criden l'atenció, en canvi, estem més per aquells més moguts, que cerquen conflicte amb els altres infants,... però realment, tots els infants necessiten de la nostra mirada i de la nostra atenció.

Cal doncs prendre temps per tenir això en compte i sobretot canviar-ho, poc a poc, a través de l'observació de nosaltres mateixos, del dia a dia, d'esbrinar si realment és un infant o és un altre el que ens passa desapercebut, i intervenir.