La bona pràctica de centre que vull presentar sorgeix de la iniciativa d'una educadora del centre, na Lina Salord, que tot i no ser tutora de cap grup enguany, ja que es educadora de suport, ella segueix oferint el material que fa dos anys va oferir als infants més grans de l'escoleta.
La idea va partir d'una trobada a Granada de diferents docents de centres d'educació Infantil, d'arreu d'Espanya. Es tractava d'un programa creat pel Ministeri d'Educació, anomenat ARCE, per tal de compartir experiències i bones pràctiques entre professionals.
El fet de fer-se a Granada va ser un punt clau a la hora d'escollir el material en qüestió per la bona pràctica. És tracta d'experimentar amb pell de taronja i llimona. I de tarongers, Granada n'està ple!!
Quan vaig demanar-li informació més concreta sobre l'experiència a na Lina, ella em va oferir fotografies i em va explicar el perquè va decidir portar-la a l'escoleta i posar-la en marxa.
Li va semblar molt bona idea per a molts motius:
- No és un material tòxic si els infants s'ho posen a la boca, i sabem que de 0-3 anys, la boca és com les mans per a nosaltres.
- És material natural
- La olor és agradable i familiar
- El tacte és rugós i provoca conflictes als infants.
- És fàcil trobar els materials i a més no es fa malbé cap aliment (com amb el cas de l'arrós, la pasta, la gelatina...), qüestió a tenir molt en compte en els temps que corren.
D'altra banda i xerrant amb l'altra companya de P-2, van voler ubicar aquest espai al passadís de l'escoleta, just al davant de les aules, que era un espai molt il·luminat amb llum natural, tranquil i suficientment espaiós per anar-hi uns quants infants.
A primera hora i mentre duraven les entrades, hi anaven uns quants i al llarg de la jornada el contemplaven com un "racó" més de joc, fora de l'aula, però alhora fàcilment observable per la tutora.
La elaboració duu el seu temps: recollir la pell de les taronges que han menjat de fruita aquell dia a l'escoleta ( la cuinera ja li guarda!) , triturar-les i deixar-les picades, no cal molt picades però de mida petita, posar-les al forn i remenar-les una bona estona, cuidant que no es cremin... Na Lina em diu entre bromes: “ca meva fa olor a taronja... com el llibre!”
L'experiència va ser tot un èxit i que encara ara, ho segueix fent per les companyes que ho volen i se senten motivades.
Unes instantànies perquè us faceu una idea:
En elles podem comprovar com la pràctica permet fer qualsevol tipus d'agrupament, tant individual, com amb parelles i sobretot amb petit grup.
El fet de introduir-lo com un racó permet que els infants hi puguin accedir en el moment que els interessi o que en tinguin ganes.
El fet d'estar en el passadís convida a que es relacionin infants de les diferents aules i comparteixin l'experiència amb els altres, cosa que els enriqueix molt. A ,és el fet que estiguin sempre al seu abast, fonamenta la seva autonomia.
També és interessant veure com empren estris de cuina usuals, com culleretes, plats, embuts, safates, etc. Amb ells experimenten, exploren i combinen els diferents materials, així poden omplir, buidar, traspassar, moure, transportar, fer dibuixos i formes amb les pells de taronja i un llarg ect. que ja us deveu imaginar.
Aquesta és doncs la bona pràctica de centre que us presento. Més endavant m'agradaria presentar-vos una bona pràctica d'aula, a on els colors hi juguen un gran paper.
Montse, m'agrada molt la idea de tenir l'experimentació al passadís, sobretot pel fet que has comentat que convida a que hi hagi interacció entre els diferents infants, que es pugui veure i utilitzar en diferents moments... que les famílies s'hi pugin atracar...
ResponEliminaEl fet que més m'ha cridat l'atenció és torrar les pells de la taronja. Mai havia sentit a parlar d'experimentació ad'aquesta manera, i si tenc la possibilitat, esper algun dia poder-ho provar.
Hola Pilar, més que torrar les pells, el que es fa és assecar-les, ben a poc a poc al forn, per tal que no es cremin. Vaja que la preparació també s'ha de fer amb molta cura i paciència, però no és complicat, estic segura que si ho proves et surtirà. Una abraçada.
EliminaHola hola! :)
ResponEliminaQuina súper pràctica, em recorda a ses pràctiques que ens posen de model, en pla Reggio... això demostra que si es vol, si n’estàs convençut de la bona pràctica, no hi ha impediments que valguin.
La veritat que m’ha encantat perquè és molt complexa, no només és experimentació sinó que es fa amb materials quotidians, la qual cosa no suposa costos de cap tipus; els agrupaments són lliure, amb lo qual dones llibertat als infants per decidir ell; i una de les coses que he destacat jo en la meva bona pràctica és que s’empra el passadís com a espai educatiu, en el teu cas per les característiques que aquest aporta a l’activitat (llum, bona observació des de l’aula...).
Només parles, però, de les taronges i llimones, aquest material no evoluciona? No es permet veure les transformacions que pot patir la taronja des que experimentem amb ella sencera fins que l’esmicoles o en fas suc? Tampoc es proporciona cap altre tipus de material?
Gràcies per compartir la teva bona pràctica, genial! :)
Hola Erika, m'agrada que l'hagis trobat tant interessant i que la comparis amb el que fan a Reggio!!!
EliminaPel que em comentes sobre fer més coses, jo suposo que a vegades és millor fer poques coses però fer-les bé, donar-lis un sentit, deixar que els infants experimentin amb dos materials semblants i amb els objectes i quotidians, abans de oferir masses coses alhora, des de el meu punt de vista és millor anar a poc a poc.
Però està clar que és molt bo veure-hi altres possibilitats i anar-les introduïnt. Gràcies!
Hola Montse, m'agradat molt la teva pràctica, l'experimentació amb fruita és molt interessant per realitzar-ho amb infants, els gust dolç de la taronja i el gust àcid de la llimona.
ResponEliminaÉs una pràctica que té un llarg procés com he pogut veure, però uns resultats magnífics, m'agradat molt veure les instàntanies dels infants i veure com experimenten amb aquests materials tant quotidians.
Gràcies per explicar aquesta pràctica, una bona idea per fer a l'escola infantil.
Ens veurem per classe.
Gràcies Núria, estic contenta que t'hagi agradat,la veritat és que els infants van xalar molt i a més escollien què, quan i com fer l'experimentació a partir dels materials oferts i aquesta llibertat és molt valuosa. A més, un secret, l'infant de la penúltima foto, amb el jersei blau, és el meu fill petit. Una abraçada.
Elimina