DOSSIER 5: VALORACIÓ DE LES MEVES PRÀCTIQUES FINS ARA.

Tot i que analitzar les pràctiques a la meitat del període, és una proposta que és fa des de l'assignatura en qüestió, trobo que, no pot haver millor moment en el meu cas, ja que, després de Pasqua he començat les pràctiques a una altre aula, amb tutora i infants diferents, per tant inevitablement canviaran moltes coses. Així que trobo que és un moment idoni per fer una mirada retrospectiva, abans de seguir avançant.

L'acolliment que vaig rebre el primer dia, a on tot va fluir de forma natural i que ja vaig relatar al meu primer dossier en aquest bloc, ha seguit de la mateixa manera durant les setmanes posteriors.

He de dir que ha sigut gràcies a aquesta acollida de la tutora que va anar seguida de l'acollida dels infants i de les seves famílies, també de la directora i de la resta del personal docent i no docent, que m'he sentit i em sento, com una més en aquesta escola.

Durant les pràctiques he passat molt bons moments i tots ells, han estat envoltats dels infants, de fet, a part d'algun claustre, la resta de moments sempre he estat amb infants. En aquest sentit puc dir que creia que les docents tenien més moments de planificació, reflexió i de preparació de noves maneres d'enriquir als infants, però me adonat, que no sé si és pel moment social, econòmic i polític que estem passant, o perquè les coses estan organitzades d'aquesta manera, que he trobat que no hi ha tots els moments que crec que són necessaris per fer tota la tasca docent sense infants.

Durant tot aquest temps hi ha hagut molts moments imprevisibles, principalment per causa de diferents baixes simultànies de personal a l'escoleta, i això ha fet que pogués emprar una de les meves millors eines, la improvització. Per a mi improvitzar no suposa un desgavell, més aviat al contrari, em motiva a cercar noves maneres de fer amb allò que es tingui a l'abast, és una sensació amb la qual em trobo còmode.

Per altre banda, m'he pogut empapar de la calma de la meva tutora, na Joana. És una persona tranquil·la, que anteposa el benestar i la llibertat d'elecció dels infants davant d'una agenda repleta d'activitats amb horaris tancats. És una persona que davant els moments estressants s'inventa cançons, posa carotes i s'imposa, suament i amb un somriure, a complir les normes bàsiques de convivència entre els infants a l'escoleta.

M'ha agradat compartir els tallers i les activitats fora de l'espai de l'aula, com per exemple el taller de Llenguatge, que m'ha cridat molt l'atenció perquè a la universitat mai havíem parlat d'aquest tipus d'activitat i no sabia de què es tractava.

Els infants bufen pilotes, molinets de vent, xiulen, senten renous d'animals, les reprodueixen, fan carotes davant el mirall, ... i l'estrella del taller: fer bombolles de sabó, els hi encanta!. Tot plegat, per fer madurar els músculs de la parla, l'aparell respiratori també i altres objectius més encaminats en la bona expressió a nivell social.

També m'ha encantat la Pràctica Psicomotriu Educativa que fan a l'escoleta, basada en els principis de la pràctica psicomotriu de BERNARD AUCOUTURIER, que té com objectiu ajudar als nens i nenes a viure, expressar i elaborar la totalitat corporal.

He pogut assistir a totes les sessions que s'han fet amb el grup d'infants i fins i tot, a les darreres sessions, la psicomotricista m'ha convidat a intervenir.

Veure'ls expressar les seves emocions a través del moviment del cos, dels materials, de les relacions amb els altres,... ha sigut molt enriquidor i a més ho he pogut relacionar amb l'assignatura de Psicomotricitat de l'any passat.

Un altre taller que no havia vist mai i que m'ha deixat bocabadada de el que són capaços de fer els petitxel·los, ha sigut el taller de Construccions. En aquest taller és fa al mateix espai a on és fa la Pràctica Psicomotriu, es disposen un tou de triquets de llenya, agrupats per mida i forma dins cada capsa. En aquest taller es treballen un tou de capacitats, la coordinació oculo-manual per a manejar els triquets, a través de la manipulació dels triquets enriqueixen les seves capacitats comunicatives i expressives, experimenten amb les relacions geomètriques, les propietats dels objectes, les seves possibilitats, els equilibris, les simetries,... en fi, extraordinari.

Per altre banda he tingut moments ambigus, a on he vist diferents maneres de fer de les docents, de forma practicament simultania. Això em feia parar-me i demanar-me quin era el meu paper, què era el que havia de fer jo?, era necessari decantar-me per una manera de fer o podia decidir cercar la meva pròpia manera de fer?

En moments com aquests m'he afagat a la meva intuició i també al sentit comú, tal com intento fer en la meva vida diaria i si la cosa surt malament, si més no, hauré sigut honesta amb mi mateixa.

M'ha encantat intervenir, tot i que un punt de nerviosisme no me n'hi falta. Per a mi és una gran responsabilitat saber trobar les paraules justes, el to agradable o engrescador, els gestos,... per tal que allò que estas fent o explicant, per exemple un conte, als infants, faci l'efecte màgic.

Ara, que ja no estic en aquesta aula, puc dir que entre tots vam crear un nou vincle, vam viure moments junts que per a mi són inoblidables, ja que, és la meva primera experiència com a docent en una aula i tot ha sigut nou. I dic que em creat un nou vincle, perquè ara que ja no estic amb ells, em criden des de l'altre punta del pati, em cerquen a la hora del menjador i m'abracen i per a mi, això, és la màxima recompensa que mai podré tenir d'aquesta feina i em sento privilegiada per ja haver-la tingut.