DOSSIER 7: REFLEXIÓ SOBRE ELS PROJECTES DE MILLORA DE LES MEVES COMPANYES

L'objectiu d'aquesta activitat és fer una anàlisi acurada dels plans de millora presentats per les companyes, fer una recerca en els seus blocs, poder comparar i analitzar semblances i diferències entre les escoles i companyes que parteixen d'un projecte semblant, per tal de profunditzar en el que és un pla de millora. De la mateixa manera també podrem adonar-nos de les diferents maneres i les diferents propostes que existeixen arreu i així poder enriquir-nos mitjançant la lectura i la reflexió d'aquests, a través de la recerca de respostes a les preguntes plantejades des de l'assignatura.

Per tal que l'anàlisi sigui més clar, he agrupat els plans de millora per temes, per tal de poder remarcar els trets més rellevants, a més ho acompanyo amb tendres il·lustracions d'artistes coneguts i conegudes recentment: Patricia Metola, Graham Franciose i Marie Cardouat

L'anàlisi de cada projecte està dividit en dos aspectes diferents, un es refereix al projecte en si, trobant resposta a les preguntes:

- De la descripció del projecte, quins aspectes us han cridat més l’atenció?

- Quins objectius té?

- Quin tipus d’aprenentatge promou?

- Quina és la seva avaluació?

I l'altre aspecte és comparar els plans de millora de les meves companyes amb les meves pràctiques al centre escolar, prenent com a guia les següents qüestions:

- Quins aspectes m’ han resultat nous, interessants, atractius?

- Com aquest pla es podria adaptar al meu context?

- Què podria incorporar al meu repertori professional? De quina manera?

- Quines dificultats i obstacles hi veig?

CANÇONER-CAPSA MULTISENSORIAL

El projecte parteix de la necessitat d'incloure la música i els sons en més moments de la jornada escolar i que no només formés part de l'anticipació de certes rutines. Cada cançoner de cada projecte conte diferents materials, tots ells ben interessants.

Un cançoner en format CD, un altre amb materials tàctils i visuals atractius i manipulables, que enriqueixen els sentits, una capsa multisensorial, de la qual malauradament no tenim informació però que deu contenir diversos materials que permetin a l'infant desenvolupar diferents sentits, ...

Els objectius generals de totes els projectes d'aquesta temàtica, poden ser: aprendre a valorar i a prendre gust de la música i dels sons, aprendre a discriminar sons, prendre gust pel silenci,...

Pel que fa a l'avaluació, tindran en compte l'atenció dels infants, la seva participació i els seus aprenentatges.

Sembla ser que tots els cançoners estan molt ben confeccionats i amb molta cura, però només un grup ens comenta que els infants de P2 han participat en l'elaboració. Hagués sigut interessant que, tot i no quedar igual que el que fa un adult, tots els infants haguessin pogut participar més o menys en algun moment de l'elaboració del material. És molt satisfactori quan els infants han vist el recorregut d'un joc, la seva creació del principi fins el final, i encara més si hi han pogut participar.

BLOC

Aquest projecte és força interessant, sobretot tenint en compte el moment tecnològic en que ens trobem i sobretot, ens trobarem. Cal obrir les escoles a la comunitat educativa i a les famílies, i ja que contem amb una eina com un bloc, l'hem de saber a aprofitar.

Entre les meves companyes hi ha dues propostes de blocs, les dues prou interessants. Tant els objectius, com la metodologia duta a terme, com els obstacles són molt semblants.

Els objectius son varis: posar a l’abast de les famílies i de les mestres, materials, enllaços, articles interessants, que afectin a la comunitat educativa i que es considerin rellevants tant per uns com per altres, motivar la participació de les famílies en el projecte.

Els obstacles que s'han trobat es referien principalment a la por a les noves tecnologies, principalment per desconeixença d'aquestes, per això els han anat donant petit classes de com emprar les eines del bloc i alhora els han proposat petites feinetes per no perdre la pràctica, Una altre obstacle era la manca de motivació, però crec que el motiu segueix sent el mateix, desconeixença dels beneficis d'emprar una eina d'aquest tipus.

L'avaluació anirà encarada a la feina i la implicació de les mestres, així com a l'acceptació per part d'elles, també serà important avaluar la continuïtat de la tasca i també la metodologia emprada per tal de mostrar el funcionament del bloc.

Com experiència pròpia puc dir que és complicat començar amb les noves tecnologies quan ets una que has estat vivint, de sempre, sense elles i que a més mai t'han cridat l'atenció. Suposo que l'edat també hi té a veure, tot i que no sempre ha de ser així.

De fet, fa ben poc que em sento còmode en els meus dos blocs, que sé el que faig, com ho faig i com hi he arribat. Al principi em sentia insegura i aquesta inseguretat em portava a tirar la tovallola cada vegada que intentava fer algo i no ho aconseguia, hem passava hores i hores que jo creia perdudes, però amb el temps m'he adonat que no ho eren, i ara puc dir em sento còmode amb les noves tecnologies. Però ha calgut que passés temps, temps i sobretot saber que són necessàries per la meva formació.

Pel que fa a l'escola a on faig pràctiques, ja tenen un bloc, no fa molt que existeix però la directora, que és la pionera i la que s'encarrega de donar-li vida, fa entrades de forma periòdica. Aquí us deixo l'enllaç. de l'escola Frances de Borja Moll, de Ciutadella de Menorca.

JOGUINES RECICLADES I MATERIALS NATURALS

Intentar fer una síntesi de totes les aportacions que han fetes les companyes sobre aquest tema, pot resultar un tant complex, ja que hi ha moltes propostes pel que fa a nous materials tant naturals com reciclats, tant estructurats com no estructurats, tant ubicats a un espai amb una finalitat concreta com aquells que formin part de l'aula en general o d'algun espai del centre.

Una de les propostes és la creació de un racó sensorial fora de l'aula, per tal que s'hi puguin beneficiar tots els infants del centre. Van trobar que al haver un pressupost escàs construirien materials amb objectes de reciclatge als que dotarien d’una nova vida, així contribuirien ecològicament i alhora ser creatives.

Els materials que han creat estan inspirats en la pedagogia dels sentits de Montessori, però no ens diuen quins concretament han creat elles ni amb què, cosa que hagués sigut interessant.

Pel que fa als inconvenients, son molt semblants als que han trobat les companyes de Menorca al fer les joguines amb material reciclat, és a dir, que són laboriosos de construir per la curta vida que tenen. Això ho he pogut comprovar al fet un plafó de túnels per posar de fora de l'aula, per tal que els infants de diverses aules ho puguin emprar, he vist com aquests tipus de materials necessiten d'un manteniment força seguit, ja que es van deteriorant poc a poc i sense aquest manteniment desapareixerien. Però des de el meu punt de vista val molt la pena fer-ho.

Amb la informació que ens donen podria dir l'objectiu és oferir un material que permetin desenvolupar les capacitats sensitives del infants i aprofitar un espai per a tal fet.

L'avaluació segurament partira de l'observació de com juguen els infants en aquest espai i amb aquests material.

El següent projecte de millora es refereix a la creació de joguines a partir de material reciclat, amb la finalitat de desenvolupar la idea del reciclatge envers el consumisme.

Les escoles massa sovint estan replets de joguines de plàstic, de plàstic i de piles, amb les negatives conseqüències que això comporta: les accions que fomenten les joguines són dirigides, no afavoreixen la creativitat ja que es limiten a l’assaig- error, adoptant aquest un paper negatiu, no afavoreixen l’èxit dels infants ni el desenvolupament segons les seves capacitat, ...

Els objectius del projecte: crear joguines que ofereixin possibilitats més obertes de joc i que estiguin dirigides a fomentar el desenvolupament adequat segons les capacitats dels infants, treballar i desenvolupar la idea del reciclatge envers el consumisme, evitar l'excés de joguines de plàstic i l'excés en general, crear joguines per la diversitat,evitant la discriminació per sexes, per recursos econòmic i altres característiques, donar valor als materials quotidians, de l’entorn i de la vida diària, potenciar la creativitat dels infants a l’hora de jugar amb els materials oferts, conscienciar a la comunitat educativa (infants, famílies i mestres) de la importància del reciclatge, dels beneficis que aporta.

L'avaluació, en aquest projecte, ha sigut notable, ja que han pogut comprovar que potser no era el projecte de millora adient pels objectius que s'havien marcat, però ha servit per marcar un nou projecte de millora que si aporti els beneficis que es cercava amb aquest. Per aquest motiu vull felicitar a les meves companyes, perquè han sabut veure la part positiva d'un projecte de millora, que elles ja intuïen, improductiu (en part) per si mateix, però summament enriquidor per a partir d'ell, saber exactament quina és la millora que l'escola cerca.

Hi ha una altre proposta força interessant, que té dos espais diferenciats, dos laboratoris, com ho anomenen les companyes. El primer pot guardar relació amb el anterior projecte ja que també reuneix un seguit de materials naturals a l'aula, ubicats a una prestatgeria i dins de paneres, amb fulles, material natural que podem trobar a la mar, carabasses, codols, ...

L'objectiu d'aquest espai és permetre la manipulació i la descoberta de materials naturals, a través dels sentits, i potenciar la la presència de materials naturals i no estructurats al centre.

El segon espai l'anomenen “Laboratori de construccions” un nom ben suggerent que et convida a saber que hi ha darrera d'ell. Al pati han aprofitat una caseta que sembla ser que ja els infants no en feien massa ús, per tal d'ubicar una serie de material no estructurats com: tubs de cartró, canonades, tubs opacs i transparents, flexibles, curts, llargs, rodets de navegació, còdols, troncs de fusta,...També ofereixen objectes mediadors, és a dir, els que permeten la unió d'alguna manera dels primers material entre ells, com poden ésser: poals de pintura, un conglomerat i capses d´envasos perquè puguin encaixar tubs i realitzin construccions verticals.

Els objectius d'aquest espai és proporcionar als infants materials perquè facin construccions i combinin els diferents materials, i aprofitar un espai que estava en desús.

Ambdós espais tindran una avaluació dels material segon observin l'ús que els infants en facin d'aquests. Si provoquen conflictes, reptes, aprenentatges, ...

M'agrada el fet que les companyes no hagin tingut por a presentar materials innovadors per a l'escola i que a més hagin sabut trobar un bon espai per a ubicar-los. Crec que tant un laboratori com l'altre pot ser factible a l'escola a on faig les pràctiques, no només perquè és fantàstica la idea sinó perquè no cal pressupost, cosa a tenir en compte en els temps que corren.

No hi veig cap dificultat per a dur a terme una proposta com aquesta, ja que tot i partir de quelcom senzill esdevé una gran proposta que de segur que proporcionarà als infants de l'escola un tou d'aprenentatges, no només per la varietat de materials sinó perquè em sembla una activitat poc o gens dirigida, si més no si l'infant no ho reclama, i aquest tipus d'activitats a on s'ofereix un material acurat, diferent, i abundant i a on el protagonisme de la mestra passa a un segon pla, em sembla de les activitats més enriquidores que una escola pot oferir.

Molt interessant també trobo el projecte d'unes companyes, que presenten un seguit de materials que aporten una amplia gama d'estímuls sensorials i que a més, fan propostes diferenciades segons cada franja d'edat.

Per a treballar el gust i l'olfacte, a través d'un taller de cuina a on segurament també adquireixen habilitat motriu i espacial. També faran un taller d'experimentació amb farina, sorra i macarrons, però per a combinar-los entre ells o per treballar de forma separada?

Aquestes activitats són bastant comunes a les escoletes tot i això trobo que si una escola no ho feia proposar-ho perquè ho facin, sempre i quan deixin llibertat de manipulació als infants i es faci donant el temps necessari que cada infants necessiti, ja que per ells, aquestes manipulacions i experimentacions, els proporciona un gran plaer.

Pel que fa als objectius es troben: millorar la utilització dels recursos materials, realitzar diverses propostes per a treballar els cinc sentits, fer adaptacions segons les diferents franges d'edats, millora les capacitats sensorials dels infants a través dels diferents materials i fer partícips i involucrar a les famílies. Però aquest darrer objectiu no ens expliquen com ho fan.

A l'avaluació han valorat els materials, l'actuació de l'adult, la dinàmica de grup,...

El darrer projecte sobre materials i joguines reciclades, es refereix a la millora de materials ja existents a l'escola, tot i que després de consultar-lo crec que n'han fet molts, jo diria la majoris, de nova creació.

El projecte s'ubica a tres espais diferenciats i en cada un d'ells es presenta un material diferent.

Al pati dels nadons han elaborat unes cortines amb teles, taps de botelles, fils, etc., perquè els més petits les puguin tocar, passar, observar com es mouen amb el vent, etc. També han introduït materials naturals posant una panera amb pedres, bolles de mar, etc. per a que els nens puguin manipular amb elles a l'hora del pati, estimulant així, els seus sentits, cosa molt necessària per ela nadons, ja que gran part de la seva comunicació és a través d'aquests.

A l'aula de nadons també han fet material reciclat a partir de capses de cartró, proposant jocs de descoberta, també han creat pots amb olors, figures de colors als vidres, per estimular la vista i l'olfacte.
A la zona del “hall”, l'entrada vaja, han creat un teatre de fusta i titelles, perquè els infants hi puguin fer representacions. La idea em sembla fantàstica, però el que més m'ha agradat és que és un teatre itinerant, de primeres està a l¡entrada però pot viatjar d'un aula a una aula, depenent dels interessos dels infants i de les educadores.

A les aules dels més grossos, han fet un plafó sensorial que consta de portes que es poden obrir i tancar que amaguen diferents textures. Al igual com el teatre, aquest també és itinerant.

Els objectius generals són: proposar millores o suggerències envers el material de què disposa el centre, per tal d’optimitzar els recursos i, crear material que fomenti el desenvolupament cognitiu, sensorial i social dels infants

L'avaluació, igual com a la gran majoria de projectes, es fa mitjançant l'observació directa, envers l'acceptació dels nous materials per part dels infants, si són capaços i els materials permeten establir relacions i jocs adients al seu desenvolupament,... etc. 

Els principals obstacles que hi veig és el fet de haver de construir material nou, principalment pel que fa al teatrí i a les titelles, ja que en cap moment comenten que ho hagin fet amb material reciclat, per tant això vol dir que han de disposat de un mínim de pressupost. Però la idea de que els infants puguin emprar ells mateixos les titelles i crear històries, sempre m'ha semblat molt enriquidor pel seu món interior. Per altre banda tot el que permeti la lliure expressió de les necessitats i emocions dels infants, em semblarà una proposta bona i necessària, a parts iguals.

A l'escola a on faig pràctiques seria molt necessari, sobretot a algunes aules tenir més possibilitat de fer jocs simbòlics d'aquest tipus, amb material d'aquest tipus, però la manca de pressupost és un obstacle.

POESIA

El projecte s'anomena “Senyora poesia”, de primeres el nom ja és sorprenent i em pica la curiositat, em fa pensar, què hi ha darrera d'aquest títol?. Després de llegir-lo em queda clar.

És un projecte que parteix de la necessitat d'omplir una hora buida i acaba convertint-se en un moment diferent i especial ple d'aprenentatges. Hem recorda al taller de llenguatge que es fa en el meu centre i que està dirigit per una membre de l'EAP.

A través de la “Senyora poesia”, que és qui proposa cada activitat, treballen un tou d'aspectes. Treballen el silenci, la relaxació i l'escolta, a través de contes cançons i poesies. Treballen les onomatopeies, això els hi encanta als infants, a través d'una vareta màgica que els converteix amb animals. Fantàstica proposta la de introduir el món màgic de les varetes, ja que a molts contes hi apareix. Treballen els ritmes amb cançons i danses populars, implícitament aquí també estan treballant l'aspecte cultural de les Illes Balears. Fan endevinalles, als infants els hi encanta els enigmes. Treballen amb titelles, a través de les quals els infants podran reflexar el seu jo interior.

A més, han volgut involucrar també a les famílies i aquest aspecte és molt important tenir-lo en compte ja que aquesta col·laboració enriqueix qualsevol activitat i aprenentatge.

Les activitats van més dirigides a infants de P1 i P2, ja que els nadons en aquesta hora estan dormint i amés troben que són molt complicades per ells, ens diuen. Crec que simplificant alguna activitat, com per exemple les titelles, els contes o les cançons, els infants més petits també hi tindrien cabuda.

L'objectiu principal és millorar la hora d'espera a l'hora sortida, però després n'hi ha d'altres que giren al voltant de les activitats concretes d'aquests projecte, com la la iniciació i familiarització amb el llenguatge, l' expressió corporal i cultura a traves dels contes i danses populars, la implicació de les famílies,...

Per tal d'avaluar la proposta tenen present la resposta i l'actitud tant dels infants com de les educadores, també la possibilitat de tirar endavant malgrat els imprevistos (no ens diuen quins imprevistos),... tot plegat, a través de fotografies, vídeos i suposo que la observació directa.

Trobo que és una iniciativa molt bona i a més, molt complerta, a on els infants converteixen una hora d'espera en tot un plegat d'activitats estimulants i plenes d'aprenentatges. El que passa és que al ser a darrera hora del matí, penso que potser els infants estant un poc cansats i fer activitats massa dirigides a on cal concentració, els pot ser dificultós, això però ho sabran les companyes que ho han posat en pràctica, jo em guio per com estan els infants de la meva escolta a aquesta hora.

Per altre banda em sembla molt bona idea el fet d'incorporar material que els infants puguin reconèixer per tal de passar d'una activitat a una altre.

M'agrada veure que tot i ser un taller que a la meva escola es fa d'una manera més formal l'EAP, referent a l'adquisició del llenguatge, treballant tots els músculs i òrgans que calen per aquest fet, juntament ambla part social i comunicativa. Adaptant les coses a un nivell més lúdic i informal també es pot fer.

PATIS

El projecte és fantàstic, la veritat és que si duen a terme totes les propostes proposades, els quedarà un pati excepcional.

Personalment, m'ha cridat l'atenció que comenten que volen comprar testos. Desconec el pressupost que té aquesta escola, però no cal comprar testos, hi ha moltes maneres de construir-ne, com per exemple, amb bòtils d'aigua de cinc litres, tapats i posats de forma horitzontal fent-li un bon forat damunt per a plantar, queda fantàstics, a més us estalvieu l'acumulació de les males herbes.

De totes formes també veig que altres companyes proposen fer jardineres amb pneumàtics pintats de colors, em sembla molt bona idea.

Pel que fa als objectius: crear un espai que ofereixi varietat d'estímuls als infants; oferir diferents possibilitats de joc, motrius, simbòlics,...; crear diferents ambients i espais dins del pati; oferir també espais per a la relaxació i la intimitat; disminuir els conflictes entre els infants; ajustar les propostes de joc del pati al currículum; aprofitar al màxim l'espai;...

Els que més em criden l'atenció per diferents motius cada un, són ,per una banda ajustar les propostes currículum, la meva opinió és que masses vegades analitzant el currículum ens hem trobat amb fets massa generalitzats que no parteixen massa de la realitat que viu cada escoleta de manera personal, per aquest motiu m'ha semblat estrany que un dels objectius fos aquest. Per altre banda l fet de crear espais per a la intimitat i el repòs, em sembla del tot positiu, ja que moltes vegades oblidem aquest aspecte tant important, la intimitat de l'infant, donar-los la possibilitat d'un espai així em sembla molt enriquidor i respectuós amb els ritmes i les necessitats dels infants.

Totes les propostes em semblen molt bones i sobretot, viables: posar troncs d’arbres en forma de taules i cadires; hamaques; mòbils de materials reciclats; rodes de cotxes per a fer circuits i d'altres, per a plantar flors; tubs de PVC per posar coses a dins i fer-les rodolar, per experimentar;... A més el fet d'haver vist i analitzat les mancances, també ajuda a fer bones propostes.

Pel que fa al pati de l'escola a on faig pràctiques, haig de dir que des de el meu punt de vista, el pati és el millor espai que aquesta escola té. Està ple de material natural, arbres, sorra, herbes, hort, arener, trocs, faltaria aigua, tot i que quan ve el bon temps, si que n'hi ha d'aigua a l'abast de l'infant. Tot i això les propostes de les companyes és podrien incloure al pati, encar que, estan ideant espais dins del pati nous, com per exemple cordes als arbres, amb i sense nusos, perquè els infants puguin pujar, balancejar-se,...

El que no acabo d'entendre i tampoc no trobo que el pati sigui un lloc ideal per la seva ubicació, és el racó del teatre, que un grup proposa. Crec que el principal estímul que ha de tenir un pati exterior, ha de ser el material natural que ha de ser abundant, diferenciat, atractiu, a l'abast de l'infant i segur i que ha de propiciar els principals aprenentatges.

El joc lliure, el joc pel joc, que és el que normalment es fa al pati, els ajuda a donar-los

temps per descansar, per desfogar-se, per relacionar-se, córrer, moure's,.... Tonucci en el seu fabulós llibre “Quan els Infants diuen prou” ens diu també que és important que no tot el temps de l'infant estigui programat i controlat pels adults i que hi hagi llocs on l'infant pugui anar tot sol sense companyia ni vigilància, afavorint la seva autonomia.

El fet és que tres i companyes i jo, a l'assignatura d'Estratègies Educatives I, vam fer un projecte de millora sobre el pati d'una escoleta, i el principal marc teòric en el que ens vam recolzar i del qual, anteriorment havia fet una entrada en el meu bloc, ja que ho trobo bàsic pel bon desenvolupament de qualsevol infant, són els Drets Naturals de l'Infant de Gianfranco Zavalloni, que en aquest enllaç al meu bloc podreu trobar la transcripció de tots ells.

FAMILIA I ESCOLA

Parteix d'una serie de reunions amb les famílies, per tal d'acostar diferents maneres de pensar i compartir dubtes entre elles, de la mateixa manera es pretén acostar als pares els beneficis de contar contes amb els infants, de compartir aquests moments tant especials, únics i indispensables que enforteixen el vincle infant-adult i que permeten un desenvolupament harmònic a l'infant.

Algunes altres companyes, també proposen acostar les famílies a través de documentació. Hem sembla indispensable fer-ho, ja que, no totes les famílies poden acudir a reunions, però en canvi, si que totes les famílies van a portar i recollir els infants a l'escola i de segur que algun dia tindran un parell de minuts per a parar-se, observar i llegir la documentació que l'escola tingui. Per això és tant important cuidar aquest aspecte a les escoles, fins i tot en Malaguzzi a través de n'A. Hoyuelos, diu “la escuela que no documenta, en realidad pierde el tiempo”.

Per altre banda el fet que una escola tingui cura de la relació amb les famílies és fabulós, ja que no hi hauria d'haver cap escola o escoleta que no fos així. Tal i com ens deia en Carles Parellada en una conferència que va fer a Palma i vam veure per videoconferència, sobre la perspectiva sistèmica a les escoles, ens deia que els mestres hem/han de tenir en compte la GENEROSITAT de les famílies a la hora de dur els seus petits a l'escola, ja que els deixen a les nostres mans, confien amb nosaltres i per aquest motiu i perquè, són el primer i més important referent pels infants, hem de tenir cura d'elles.

L'avaluació, l'han fet, en principi, a través de les observacions i les reflexions d'aquestes, també suposo que hi ha hagut un feedback amb les docents que les han acompanyat.

És un projecte força ambiciós, no pel fet en si, sinó pel fet que ha de costar com a familiar, posar la teva confiança i obrir-te amb persones que acabes de conèixer, em refereixo a les practicants. No és el mateix fer-ho amb una educadora que ja fa com a mínim uns mesos que coneixes, que fer-ho amb una persona nova a l'escola. Per aquest motiu i si les companyes han fet una avaluació positiva del projecte, em sembla de felicitació, ja que no crec que els hagi sigut fàcil dur-lo a terme i a més guanyar-se la tranquil·litat i la confiança de les famílies que hi han participat.

A la escola que faig pràctiques, tenen molt clar que la relació amb les famílies, donar-los moments i espais per a compartir, etc. És molt important per portar a terme, entre tots, el projecte educatiu de centre. De fet la importància de la relació família-escola és un dels trets d'identitat del centre, tal i com ja vaig remarcar al 2º dossier.

A l'escola ja es fan trobades familiars, des de fa molts anys i a més, hi ha plafons de documentació sobre aquestes trobades al centre, a on es comparteixen dubtes, es treballen els sentiments i les emocions, no només dels infants sinó també de les famílies.

Des de el meu punt de vista i potser perquè també sóc mare, haig de dir que és molt important que l'escola tingui molt en compte a les famílies, que els pugui oferir moments, temps i espais d'intercanvi, ja que ningú t'ensenya a ser pare i mare, sinó que a través de les experiències, de les intuïcions, dels encerts i dels errors en vas aprenent, i compartir neguits amb altres famílies i amb professionals de l'educació et permeten anar creixent com a pares i anar aportant infinitat de coses bones als nostres infants.