dimecres, 13 de juny del 2012

DOSSIER 8

Hem de reflexionar sobre les següents frases extretes dels blocs d'algunes companyes, a partir de la frase: Què ha de passar per a què la mestra aprengui? I per a que jo aprengui?:

Com que no estic dins una aula no puc aprendre/no he fet cap aprenentatge nou (del meu contracte)”
Estic tot el dia amb nins, no tenc temps per aprendre, per observar, per innovar,...”

Són dues frases contundents, que em donen prou què pensar, també les trobo un poc negatives, ja que crec que al dia a dia s'aprèn, si et relaciones amb persones aprens, també és cert que aprens si vols, ja que, aprendre és un acte voluntari i conscient.

Suposo que la primera frase l'ha dit una companya que fa l'assignatura i no fa les pràctiques a una escoleta perquè ja les té convalidades. Entenc que, tot i els esforços de les mestres, és una assignatura pensada per les persones que fem les pràctiques de forma simultània a l'assignatura. Ha de ser complicat haver de fer memòria i tirar anys enrere i poder plasmar les coses i les sensacions tal com van ésser en aquell moment, quan aquestes companyes van fer les pràctiques. Però per altre banda, afirmar que “no he fet cap aprenentatge nou”, em sembla una frase molt poc reflexionada, perquè sempre podem aprendre, sigui quin sigui el context en el que ens trobem, i les persones que no han fet les pràctiques, tenen els blocs de les companyes, lectures proposades per les mestres, llibres fantàstics i interessants a on trobar un fotimer de bones idees i de vivències que ens permetran créixer, no només com a docents sinó com a persones. N'estic segura que va ser una frase ràpida i que a hores d'ara ja s'hauran donat compte que, per sort, també han aprés.

Pel que fa a la segona frase, encara m'ha semblat més impactant, ja que he de dir que jo també he estat tota la jornada amb infants i he tingut temps per aprendre, per observar, per millorar, per innovar, per escoltar, per comunicar-me, per emocionar-me amb els infants i també amb les docents, per relacionar-me amb les famílies,... de fet, és impossible no fer-ho. Certament m'han quedat coses en el tinter per a fer amb les meves tutores, com programacions, avaluacions, m'hagués agradat assistir a més reunions, però que si he aprés? Doncs moltíssim. S'aprèn de les docents, però dels infants, renoi si se n'aprèn d'ells!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada