DOSSIER 6: PROJECTE DE MILLORA II

A l'entrada anterior, el projecte encara no estava a l'olla, encara estàvem escollint els ingredients, cercant bones cassoles  i bones pales de fusta per a remenar i sobretot, la millor matèria prima. El nostre projecte de millora esdevé com una gran cassola a on tot fa xup-xup, sense presses, amb calma, perquè sigui acollit de la millor manera possible pels nostres comensals, per tal de provocar una suau i harmoniosa digestió.

Ara ja, estem preparades per donar-vos més informació sobre el projecte.

Primer vam analitzar les mancances del moment del dinar de l’Escola “Borja Moll” i alhora trobar-ne les seves potencialitats a partir d'un marc teòric definit i d'observacions fetes in situ.

Hem de dir, que ens varen sorgir infinites propostes de millora que no hem reflexa't al projecte perquè després de comentar-les amb la directora varem comprovar que no eren viables per qüestions ideològiques, pels recursos econòmics disponibles o bé, per normatives institucionals.

Així doncs, les proposades en el treball són, des del nostre punt de vista, les més viables tenint en compte els recursos humans i econòmics que disposa l'escoleta.  

De manera personal hem anat duent a la pràctica, de forma paulatina, alguns dels petits canvis que proposem i que ens hem vist capacitades per a fer les primeres avaluacions, ja que a mesura que avancem ens adonem que el factor temps és una resistència pel fet de poder posar en marxa un projecte que, per a fer-ho bé i perquè es consolidi, hauria de menester tot un curs escolar.

Pel que al marc teòric, us resumirem que ens hem basat en:

* La importància de les rutines, sobretot a 0-3 anys. El moment del menjar, una situació educativa  que pertany al que les docents anomenen(i anomenem) “rutines”. Les rutines, són activitats quotidianes que es fan dia rere dia, de manera estable i a partir de les pautes de l’adult. Són situacions que ajuden a l’infant a organitzar-se, a establir una bona relació amb els objectes i les persones que els envolten. “Es tracta de situacions d'interacció importantíssimes entre la persona adulta i infant , en les quals es parteix d'una dependència total de la persona adulta respecte a l’infant i es va cap a una progressiva autonomia necessària de l’infant” Bassedas, E. et al (2010:162).

* Els principis bàsics de la pedagogia d'Emmili Pikler (de l’Institut Lockzy). 

• Respectar l’infant com a persona, com a ésser únic que estableix relacions i que influeix en els esdeveniments del seu entorn
• Donar importància a una relació afectiva privilegiada i a la manera com es pot adaptar a un marc institucional. Es valoren les relacions personals estables, perquè l’estabilitat i la regularitat constitueixen una font de seguretat. la constància en les actituds educatives i una personalització entre l’adult i l’infant proporcionen la seguretat necessària perquè aquest adquireixi consciència d’ell mateix, mitjançant un respecte molt acurat vers la seva persona, vers el seu progrés global. Cal que l’infant es senti plenament estimat”
• Valorar la llibertat de moviment i la conquesta de l’autonomia de la criatura, basada en l’activitat i la iniciativa que sorgeix del seu interès. Com a resultat, obté satisfacció i seguretat. El més essencial és que descobreixi per ella mateixa tot el que pugui. L’autèntica activitat autònoma va sempre acompanyada de “la joia de fer-ho tot sol”.
• Mantenir una bona relació entre les actuacions de la persona adulta i les de l’infant. Cal visualitzar els gestos i demanar sempre la participació de la mainada, mentre se n’espera atentament la col·laboració en les accions quotidianes relacionades amb l’alimentació, la higiene el canvi de roba, el son, que formen part d’aquestes estones del migdia.

* També hi volem incloure la idea del "slow food", que “convida a entretenir-se a taula, amb calma i plaer, i a mantenir un principi de biodiversitat en els menjars” (Ritscher, P. Staccioli,G., 2005: 62) . L’esperit de l’Slow food està profundament lligat amb la idea de l’Slow life a l’escola que significa “esplaiar-se amb calma i gust en la vida diària [...], dedicar-hi la mateixa atenció i cura que concedim a una activitat didàctica programada, donar valor a les rutines, pensar en la seva organització en detall, de manera que els infants siguin protagonistes actius i autònoms en aquestes situacions. L’Slow life a l’escola significa desinstitucionalitzar les rutines, personalitzar-les, donar-los dignitat, tenir cura del seu aspecte estètic, fer-ne sorgir els aprenentatges latents, reconèixer que són una mica d’experiències significatives”  (Ritscher, P. Staccioli,G., 2005: 62).

* I sobretot, amb la idea de potenciar la seva autonomia. A través d’aquesta rutina els infants desenvolupen la seva capacitat d’autonomia. La autonomia, seguint la ideologia de Judith Falk (Falk, J. 2008) és entesa com “la llibertat de governar-se per les pròpies lleis sense minvar la llibertat dels altres i la capacitat per a un individu d'assumir la plena responsabilitat dels seus actes” .

A més, les activitats autònomes iniciades pel plaer de l’Infant són font de múltiples aprenentatges psicomotors, afectius, motrius...fet pel qual aquesta afavoreix un desenvolupa ment harmònic i és el fonament de l'autonomia adulta.

* I la darrera cosa, però no menys important és la importància de l'espai, de la documentació, de l'ambientació. Un espai s'ha de diferenciar de la resta, un espai que ens comuniqui el que s'hi fa i com es fa. ”L'escola (en aquest cas l’espai del menjador), entesa com a lloc de pertinença capaç de comunicar a través dels seus símbols i petjades la seva pròpia identitat cultural i pedagógica” (Riera, M.A.“El espacio-ambiente en las escuelas de Reggio Emilio”). La disposició de les taules, la manera d'agrupar-se, la documentació de l’espai, etc., marcarà la seva identitat i la seva capacitat de comunicació.

Així les nostres propostes de millora estan diriges per a tots els infants però :

- Replantejament del rol de l'adult, donar més protagonisme, participació i responsabilitat als infants, això fa que calgui una reorganització del moment del dinar. També hi d’haver una actitud positiva i entusiasta cap a les noves conquestes, petites o grans, dels infants: “És important que les persones adultes transmetin a les criatures expectatives positives en relació amb les seves capacitats d’assumir progressivament una autonomia més gran en el menjar …” Bassedas, E.(2010:95),

-  Cada dia hi haurà dos encarregats de l'hora de dinar, moment que es parteix en dos:

    · Agenda: hauran de demanar a la cuinera què hi ha per dinar i quina fruita hi haurà, així a l'aula, hauran de cercar entre totes les fotografies dels menus diaris, quin pertoquen al dia en qüestió i també la fruita.

    · Abans de dinar i durant: aniran al menjador uns vint minuts abans de dinar. Posaran taula, tots els estris estaran a uns aparadors de llenya disposats davant de les taules. Per això també caldrà la col·laboració del personal de cuina, que haurà de deixar el material en els aparadors.

Després aniran a cercar els seus companys per anar tots junts a dinar. Amb això els infants podran començar a adquirir els primers coneixements lògic matemàtics, ja que hauran de contar els coberts i la resta de material per que corresponguin al nombre d’infants de cada taula, també treballaran la capacitat motora i espacial, ja que hauran de traslladar material de vidre dels aparadors fins a les taules, cosa que els farà estar atents i sentir-se responsables de que el material hi arribi sencer.

La resta d’infants també podran participar en el moment del dinar, ja que poc a poc se’ls donarà llibertat perquè s’aboquin ells mateixos la quantitat de menjar. Poden començar fent-ho amb la fruita i algun aliment que sigui de fàcil maneig, com abocar-se les hamburgueses o les patates fregides i aliment del tipus sòlid. Això també els ajudarà a aprendre a esperar el torn i a adquirir paciència, que és una habilitat que costa aprendre si no es fa d’una forma significativa, com pot ser aquesta.

En acabat, netejaran la taula amb una baieta i amb l'ajuda d'una educadora, retornaran el carro amb els plats bruts a la cuina.

- Volem proposar que els infants s'asseguin al voltant d'una taula i que una educadora els acompanyi, per tal de fer aquest moment més social i també perquè així, eduquen amb l'exemple. Per fer el moment més familiar, estaria bé simular una taula parada d’una casa, és a dir, disposar d’estovalles, però per manca de pressupost encara no ens han donat el vist i plau.

- Documentar el moment i ambientar l’espai:  Amb fotografies dels propis infants menjant. També volem incorporar un collage amb documentació relacionada amb la bona nutrició, sana, natural i ecològica. D’aquesta manera els infants tindran una idea de on surten els aliments, ja que fins ara sortien de darrera la porta de la cuina. Una fotografia d’un hort a on es cultiven verdures, juntament amb fotografies de plats cuinats de verdures; un peix cru i un peix cuinat, tal com ells se’l mengen, un arbre fruiter amb la seva fruita tal com ells els hi arriba a taula, un animal de un surt un tall de carn o una hamburguesa que mengen a escola; un camp de blat juntament amb el pa i la pasta i finalment una gallina de la qual surt un ou i posteriorment es fa una truita. Tot plegat l’aliment tal i com ells se’l mengen, juntament amb el punt de partida d’aquest aliment. 

Això els farà pensar, es faran preguntes, s’interesseran per la cadena alimentaria, al seu nivell per suposat, podran establir converses sobre el que veuen, molts infants probablement trobaran moltes de les fotografies, de la matèria prima, familiars, ja que per sort, Menorca, segueix mantenint un fort tarannà rural.

Finalment, hem confeccionat un plafó que creiem, acostarà a les famílies aquest moment tant important, ja que em comprovat que al no haver cap tipus de documentació, les famílies saben que els seus infants dinen a l’escola però desconeixen com ho fan.

Ho hem fet a partir de fotografies suggerents a on es veu als infants fent diverses accions, totes elles basades en el dinar però que si s’hi fixen podran comprovar la riquesa d’interaccions i aprenentatges que s’amaga darrera d’un moment tant quotidià.

Per altre banda també hem hagut de preveure per una banda i solucionar, per una altre, diferents dificultats que han anat sorgint pel camí, com per exemple: les resistències al canvi a l'esforç que suposa el projecte de millora, d'algunes educadores, això ens fa pensar en si realment la idea parteix de la necessitat dels docents, si ha sigut una cosa meditada, reflexionada proposada com un acord comú de tots o, de on parteix realment?; el temps per a dur a terme totes les propostes de millora, ja que hauria de ser un projecte a llarg plaç i nosaltres no tenim aquest temps, per això també ens preguntem si potser hauríem de dur a terme menys canvis i hauríem de deixar-ho proposat perquè l'any que ve les educadores comencin a posar-ho en marxa; escasos recursos econòmics i personals per l’adquisició de nous materials per tal d’aconseguir els objectius proposats i per fomentar els aprenentatges explícits i implícits, per això no hem volgut incloure masses nous materials, tot i que creiem que unes estovalles i unes gerres, perquè ells mateixos es servissin l'aigua serien imprescindibles.

Els objectius que ens proposem són els següents:

AMB ELS ADULTS:

• Conscienciar al personal docent i no docent, que participa d'aquest moment, que totes les accions i processos que es duen a terme en aquesta rutina són educatius, per tant, són font d'aprenentage pels infants sempre i quan els coneguin i els visquin per ells mateixos.
• Respectar conscientment el ritme i les necessitats dels l'infant, oferint-los el temps necessari.
• Millorar  l'ambientació de l'espai a través de la documentació i de la decoració per a fer d’aquest espai un lloc més acollidor.
• Preveure una temporalització adequada i diferenciada segons les edats de cada grup d’infants.
• Ajudar als infants en les primeres intervencions a l’hora de parar taula i desparar i acompanyar-los durant tot el procés.
• Involucrar a les famílies en tot el procés mitjançant informació penjada al bloc, a través de vídeos i fotos, i a través de documentació en un lloc visible pels pares.
• Tenir cura de la forma de presentar el projecte davant del personal. Presentar-lo de manera atractiva per tal que les propostes siguin acceptades, posades en pràctica i tinguin continuïtat.

AMB ELS INFANTS:

• Potenciar la progressiva autonomia de l'infant a la hora del dinar.
• Ser protagonistes actius durant tots els canvis proposats, que participin en tot el procés, des del principi fins al final per tal de potenciar la seva autonomia.
• Incrementar les relacions socials entre els infants a través del canvi de distribució del mobiliari.
• Parar i desparar taula amb ajuda d’altres companys i de la mestra que els acompanyi.
• Reconèixer els diferents aliments per poder triar els coberts adients a la hora de parar taula.
• Utilitzar un vocabulari adient per a cada situació. Aprendre nous conceptes.
• Tenir a l’abast el material per a parar taula.

Finalment per tal de fer l'avaluació, a partir de vídeos, fotografies, intervenció i observació directa, ens basarem amb ítems, com: la disponibilitat del docent, es facilita que els infants es relacionin entre ells i puguin interactuar, agrupació dels infants, donar més atenció i ajuda als infants que més ho necessiten, infants i ambient tranquil, mobiliari disposat per donar comoditat als adults i als infants, potenciar l’aprenentatge de conceptes (colors, mides, qualitats,...), respecta als ritmes i les necessitats individuals de cada infant, to de veu de les educadores, participació dels infants en la rutina del menjar, potenciació de l’autonomia., cura estètica de l’espai, benestar i satisfacció de l'infant envers les seves noves accions,.... Entre d'altres.

Alguns llibres que han estat de guia i d'ajuda: 
* BASSEDAS, E. HUGUET, T. SOLÉ, I. (2010): Aprendre i ensenyar a l’educació infantil. Barcelona. Editorial Graó.

* RITSCHER, P. STACCIOLI, G. (2005): Viure a l’escola. Col·lecció: Temes d’infància, 54. Barcelona. Editorial Rosa Sensat

* RIERA, M.A.“El espacio-ambiente en las escuelas de Reggio Emilio”. Boletín de estudios e investigación 2005.
FALK, JUDIT (2008): Lóczy, escoltar els infants , Col·lecció:Temes d’Infància, 58. Barcelona: Rosa Sensat


També volem agraïr a n'Ana Orfila, que està, fent les pràctiques a Pistoia, fotografies molt rellevants de la participació dels infants a les escoles.